PATRIMONI DESCONEGUT A QUART DE LES VALLS

0
793
Fig. 1 Àrea de la casa senyorial de Quart de les Valls

Treball de Carme Rosario Torrejón

Intentar esbrinar com seria el traçat urbanístic de la població de Quart de les Valls és una tasca certament complexa. Sobretot, això es deu a l’aparent buit documental que existeix durant el període d’estudi que compren l’Edat Mitjana. A grans trets, si fem un rastreig visual dels carrers de Quart de les Valls des d’una panoràmica aèria, és obvi que la zona més antiga d’aquest lloc compren la plaça de l’església de Sant Miquel i les seues rodalies. Un model de planificació tradicional, on el principal edifici cristià influirà sobre el posterior plantejament constructor. No obstant això, hem de partir de la idea que, molts dels assentaments medievals que hi ha presents en aquesta franja del Camp de Morvedre responen a enclavaments geogràfics on residien poblacions íntegrament d’origen musulmà, les quals ja es trobaven localitzades en molts casos des d’abans dels Regnes de Taifes, i que giraven al voltant d’una alqueria o varies d’aquestes, dependents d’un “hisn” o castell.

Aquests espais foren ocupats després pels nouvinguts cristians, motiu pel qual se’ls va deixar conservar inclòs la pròpia nomenclatura. Fenòmen que encara, a dia de huí, veiem en els topònims de Benavites, Benicalaf o Benifairó, no sent així en el cas de Quart, d’origen llatí. Eixe element serà un factor clau per a entendre que la noblesa cristiana veurà aquests llocs com punts des dels quals es podrà treure un rendiment econòmic, que mitjançant la figura del Senyoriu, permetrà un control a tots els nivells, sense necessitat d’haver d’establir una presència cristiana continuada. Així, la població treballarà per al representant d’eixe llinatge noble, que en la majoria dels casos alçarà la seua residència, amb la qual, a més d’instaurar un evident paper psicològic de superioritat, li servirà també per a deixar-se veure en el lloc a través de les visites periòdiques a la població.

Com déiem abans, l’àrea que envolta l’antiga església, serà el nucli embrionari de la vila i també de la residència senyorial. Sent l’únic punt on es poden veure carrers més estrets i desordenats, que en alguns casos solen ser “atzucats”, que distaran molt dels que es van anar efectuant en segles posteriors.

La casa dels Senyors de Quart, situada entre la Plaça de Sant Miquel i la Plaça del Pòpul, controlava la resta d’habitatges. Una referència de força interès, conservada a l’Arxiu Històric Nacional, parteix d’un “Memorial de rentas y emolumentos del Condado de Almenara, Chilches, la Llosa y Quart de les Valls” de l’any 1511 on donen dades concretes respecte a la localitat que estem estudiant i la seua relació amb Almenara, que seria el nou feu cristià. Allí tenia la casa principal el comte, i s’establiren els principals edificis cristians com l’església, la qual diu que posseïa un bon nombre de capellanies; també parla de l’existència d’un monestir de franciscans, que segurament haurien ajudat en la repoblació i cristianització del lloc. Els voltants estarien replets d’arbres com moreres, oliveres, garrofers, etc., ja que es diu que es treia molt de profit de l’oli així com de la indústria de la seda. Mentre, en Quart, on la població era musulmana, haurien conservat les hortes d’avanç de la cristianització i continuaven treballant-les per al senyor del lloc, també comte d’Almenara. A continuació presentem un extracte del document que transcrivim literalment:

  • Item hay en la dicha villa d’Almenara mucha huerta y muy hermosa con muchos árboles así de olivos como de moreras que se hacen cada un anyo en dicha villa unos anyos con otros pasan mil libras de seda y anyada de azeyte coge se mas de doze mil cantaras, es tierra que pasando en mano poderossa se podrían cresser en muy poco tiempo muchos pobladores.
  • Item hay muy buena iglesia donde hay ocho capellanías donde todos los días se haze el oficio cantado.
  • Item hay un monasterio del orden del glorioso san Francisco qui in residen viente frayles arriba con una indulgencia plenaria a pena y a culpa por la obra y fábrica del dicho monasterio, sia trecho de piedra de la dicha villa. …
  • Item en el lugar de Quarte hay setenta casas de moros, son muy hermosa huerta y termino, y cual dicho lugar hay una casa de Señor que costó de labrar más de dos cuentos y hay huertos con muchos naranjos y huertos dentro de casa muy hermosos.
  • Item es tierra tan fértil que cada año sacan de ella dos cogidas lo menos. Item es tierra que por ser en poder de Señores tan necesitados.

Segons aquesta referència, torna a situar-nos amb eixes setanta cases dels pobladors, que es trobarien tot just davant del Palau del senyor i als seus voltants. En aquest sentit hem de dir que tampoc és gens casual que els seus dominis arribaren fins al que es coneix en la localitat com l’antic accés que unia Quart de les Valls amb Quartell. I és que dels afores de la plaça del Pòpul, es donava entrada al municipi (on just on s’ubicava la casa senyorial).

Les restes materials Baix-medievals cristianes que es conserven en general i en particular del Palau senyorial són pràcticament nul·les. Si a això li sumem l’escassa documentació conservada (alhora dispersa, com hem vist) i l’ocupació i transformació continuada del solar, han impossibilitat tenir major informació al respecte. Malgrat això, en els darrers anys es va poder localitzar un element constructiu que corrobora que a la vila es van fer habitatges importants. A més, el fet de localitzar-se on hui està Plaça del Pòpul ens podria vindre a dir que, tal com assenyalen les fonts i el mateix urbanisme, es correspondria amb la casa-palau del baró de Quart. Efectivament, es troba en el que antany era el solar d’aquest Palau i al mateix temps, la fàbrica amb què està fet és amb carreus de pedra dolomítica. Estem parlant d’un arc gòtic d’una alçada de més de tres metres i una amplària (o llum) d’1,80 m formant el que podria ser un accés. Aquest descobriment ens confirma que seria una casa de notables dimensions i feta de materials nobles.

Sin título2

Fig. 2. Alçat de l’arc gòtic de l’habitatge de Quart de les Valls. Font: Pla d’ordenació urbana

En les remodelacions posteriors, l’arc es va cegar, però en origen, seguint el tipus de fàbrica i materials, és d’entre el segle XIV-XV. Les característiques constructives així com la situació privilegiada que presenta, dins de l’urbanisme del poble, a més de posseir un ramal directe de la séquia de la vila que regaria segurament l’hort del Palau i donava aigua al pou de la casa, fan d’aquest indret un lloc òptim per situar la residència del senyor de Quart.

Un altre fet que considerem necessari remarcar és que l’origen d’aquesta trama i a la vegada de les famílies cristianes ve des de ben antic, perquè ja en l’obra de Carlos López, es mencionava el municipi de Quart des de que en l’any 1349 era Senyor d’aquest lloc Roderico Díez, “ de loco de Quart; igualment Çau Fabre”.(1) Segons les fonts, En Joan de Pròxida i Na Isabel de Calatayud van tindre per primer fill a En Nicolau de Pròxida, qui al seu torn casaria, en 1444, amb Na Leonor de Centelles i Castellet (filla del Senyor de Cortes, Quart, Xilxes i de Na Beatriz Boil). D’acord amb les referències anteriors, pareix que el senyoriu de Quart recau després per aquesta família. Fruit de l’enllaç, naix En Juan Francesc de Pròxida i Centelles, qui va establir matrimoni amb Na Beatriu Vives de Canyamàs i Boïl. D’aquest matrimoni naixerà En Gaspar de Pròxida i Vives de Boïl, qui casarà amb Na Catalina de Milà. Establint aquesta relació veiem com a pesar que alguns propietaris van poder tenir el Senyoriu de Quart de les Valls en el segle XV, comprovem que serà, mitjançant la família Centelles, per on els Pròxida acabaran adquirint la seua titulació. Abans d’això, en l’any 1356, Gilabert de Centelles va comprar Xilxes a Pere IV amb tota la seua jurisdicció civil i criminal, alta i baixa. El monarca la va recuperar de Pere de Montcada. Més tard Pere de Centelles serà el que apareixerà com a Senyor del municipi de Quart.(2)

(1) LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, Liber Patrimonii Regii Valentiae, València, Universitat de València, 2006.
(2) Salazar y Castro, 25, fº 130 (2º foliación).

Deixar una resposta: