PASQUA PLUJOSA, LA MONA I XÈRICA REGADA PEL RIU PALÀNCIA

0
193

Durant les abundants pluges d’aquesta última setmana, setmana de pasqua, el dijous sant vaig rebre una trucada de Xèrica perquè pujara a veure el riu Palància, als seus màxims nivells de cabal anava, com en les seues millors èpoques. No vaig poder anar a veure-ho el dijous, però sí el diumenge de pasqua. El seu cabal majestuós havia desaparegut, però sí que estaven els signes significants del pas de l’aigua. La seua vegetació, a uns 6 metres d’altura, continuava tombada per la força de la seua corrent.

Si em vaig trobar amb les Jotes de Pasqua, ballades pels joves que han complit els 18 anys. He de dir que ballar la jota és una tradició, però aquests joves l’estan perdent, es pot observar en el vídeo.

A continuació poden veure un detall de Xèrica i, al peu, un vídeo del riu i dels seus carrers.

SITUACIÓ
Xèrica es troba localitzada al Nord-oest de la Comarca de l’Alt Palància, dins de la província de Castelló i pertany al partit Judicial de Sogorb, a la Comunitat Valenciana.

Està situada a 521 metres sobre el nivell del mar, tenint el seu terme municipal una extensió de 78’57 Km2. Fita al nord amb Benafer i Caudiel; a l’oest amb Viver, Teresa i Sacanyet; al sud amb les Alcubles (a la província de València) i Altura; i a l’est amb Gaibiel, Navaixes i Sogorb. El terme és creuat pel llit del Riu Palància, que descendeix des de Viver cap a Navaixes, buscant el Mar Mediterrani.

La Vila de Xèrica es troba en els contraforts del promontori rocós tallat en la part de ponent, pel gran arc del llit del riu. El qual, ha format allí un precipici quasi inaccessible, com a muralla natural de la part alta del castell.

La població ascendeix escalonada en semicercles cap a aqueixa part elevada des del carrer i, durant molt de temps, va estar limitada en l’exterior del seu recinte emmurallat més baix, pel camí ral.

El clima (temperat), l’orografia, la varietat de materials geològics, units a la influència del Mediterrani, configuren l’existència d’una vegetació determinada, que coincideix amb la d’altres zones de la regió de similars característiques.

HISTÒRIA
Se sap amb certesa que, a Xèrica i en els seus voltants, va haver-hi assentaments Ibèrics, són desconeguts els períodes històrics anteriors. L’única resta, anterior a aquesta època, és una destral de pedra datada en el Neolític, trobada en la Cova dels Ferrers.

L’era Musulmana suposarà l’assentament definitiu en l’actual emplaçament de la població, amb l’edificació del Castell, del qual es conserven importants vestigis encara que amb reforma posterior medieval.

QUE VISITAR
En principi, tot depén del temps del qual es dispose, però bàsicament l’excursió consta de la visita als següents llocs:

Torre Mudèjar de les Campanes. Es tracta de l’edifici més emblemàtic i se situa a la part alta del monticle que domina tota la població. Destaca la seua història, la singularitat de ser l’única Torre d’estil mudèjar a la Comunitat Valenciana i les seues campanes.

Museu Municipal. La història de Xèrica a través dels fons museístics. Destaquen la Col·lecció Epigràfica Romana, el Pendó de la Reconquesta (sXIII – sXVIII), el Retaule de Sant Jordi (s.xv), el Sepulcre de la família Roque Ceverio (s.XVII) i la col·lecció de ceràmica i azulejería.

L’Església de Santa Águeda. Destaca la Capella de la Comunió i l’Altar Major.

Volta de la Falç. Amb Xèrica al fons. Els voltants de la població són veritablement bells. És de destacar la coneguda Tornada de la Falç, on el meandre del Riu Palància ha creat, després del pas dels segles, la qual cosa popularment es coneix com la Muntanya de la Torreta, ja que el corona aquest monument.

També a la vora d’aquest riu es troba el Passeig de les Fonts, on el visitant pot passejar pels seus «carrers», deixar que els més xicotets juguen, o beure de les seues fonts: Randurías, El Carmen o El Consol. El passeig és especialment didàctic, ja que conté més de cent espècies al peu de les quals es troba retolat el nom.

Si decidim continuar caminant en direcció Viver, i desviant-nos per un camí a mà esquerra, podrem agrair l’ombra de les nogueres de la Font de Ula.

Però aquests no són tots els llocs ni fonts del terme: La de Santa Águeda, o la de la Salut, entre altres. I fora d’aquesta la de la Lipa, El Clergat en Novaliches, la Garabaya, La Puríssima, la Pedra, i unes altres.

I si tenim ganes de fer excursions, gràcies a les Rutes de Senderisme, podem anar als Pics de Yuste, del Villar, del Queixal, de Feliciano, als Montes del Frontó, la Herbasana, de l’Alt Gafero, els Peleu-vos, etc.

Entre totes aquestes ofertes, cal no oblidar la del Pantà del Regajo, perquè puguem passar un dia entre la Naturalesa.

FESTES
17 Gener, Festes de Sant Antón. On destaca la benedicció dels animals i el repartiment del Rotllo a la porta de l’església a tots els assistents. És una festa que se celebra des de molt antic. Actualment se celebra gràcies a la col·laboració de diverses associacions de la localitat.

5 Febrer, Festa de Santa Águeda, Patrona de Xèrica. Festa local commemorant la reconquesta de la Vila per les tropes de Jaume I. Els actes religiosos són l’ofrena a la Santa, la Missa i la Processó pels carrers de la població. Des de fa uns anys s’acompanya de festejos taurins i també es desenvolupen diferents activitats com a exposicions, jornades culturals, etc.

Setmana Santa. Els actes més destacats són les celebracions de Dijous i Divendres Sant, la processó nocturna del Crist de la Sang, Patró de Xèrica, i que fins fa uns anys era acompanyat pels soldats llicenciats, la «Trobada» on el Cor de Jesús i La Mare de Déu, després del seu recorregut per diferents carrers, es troben en la plaça i Aquesta fa tres reverències. A la vesprada les conegudes Jotes de Pasqua amb col·laboració dels «Cinquens».

La popular «Fira Vallada». D’origen Medieval. Dimecres següent al diumenge de Pentecostes.

Cor de Jesús. Amb actes religiosos, berbenes, «chocolatá» per als més xicotets, etc. Últim cap de setmana de Juny.

Mercat Medieval «Dª Teresa Gil de Vidaurre». Primer cap de setmana de Juliol, Fira d’Artesania i Turisme.

Festa del Crist de la Sang. L’origen d’aquesta festa es remunta a la fundació en la Vila del Convent dels Caputxins, que són els que porten la devoció a la localitat. Són tant els favors rebuts que decideixen nomenar-ho patró i dedicar-li una església. Segon dimecres de juliol.

Diumenge de les Fonts. S’ofereix un concert a càrrec de la Banda Municipal. Tercer Diumenge de Juliol.

Verge dels Desemparats. Organitzada pels estiuejants del poble. Segona setmana d’Agost.

Sant Roque. Organitzades pels joves del poble. En cas que aquest dia no coincidisca amb la finalitat de setmana, es realitza l’immediatament posterior. Cap de setmana del 16 d’Agost.

Romiatge al Santuari de la Cova Santa. Primer dissabte de setembre.

Festes de les Filles de María. Amb actes religiosos, revetles, etc. Segon cap de setmana de Setembre.

Festes en honor a la Divina Pastora. Són, potser, les festes més populars de Xèrica. Durant la primera setmana es realitzen diversos actes: Des de la presentació de les Reines major i infantil amb les seues respectives Corts d’Honor, fins al Rosari de la Pastora, passant per berbenes, l’ofrena, les «varietats», la Missa del Diumenge, els jocs infantils, el Vole, la Bacalá, etc. Tercer Diumenge de Setembre.

Durant la segona setmana es realitzen els festejos taurins amb entrades de bous, exhibició d’aquests, bous embolats, berbenes, etc.

 

Deixar una resposta: