LLOCS D’ENTERRAMENT HISTÒRIC A SAGUNT

0
223

Carme Rosario Torrejón/Historiadora de l’Art

Abans de les reformes sanitàries del segle XIX, els cementeris se situaven al voltant de les esglésies i convents de les viles i ciutats. Un costum que, des de l’Edat Mitjana, estava ben arrelat i que segregava a la població segons el rang social al què pertanyia. Així, un noble o alta jerarquia eclesiàstica podia ser enterrat a prop de l’altar major o tenir una capella familiar on descansar i a la vegada mostrar el noble llinatge d’on venia, mentre que els menestrals i la gent amb menys recursos s’havien de conformar en estar situats al cementeri de la parròquia, com encara podem veure a l’espai exterior que envolta l’absis de l’església d’El Salvador. En aquesta església es poden apreciar una col·lecció d’esteles discoidals. Aquestes esteles solien tenir la creu esculpida en una cara i al darrere l’emblema de la persona que estava soterrada, sovint fent referència a l’ofici que desenvolupava en vida. A més de les que es poden veure a la parròquia d’El Salvador encara hi resten guardades una gran quantitat d’aquestes làpides medievals de forma circular i peu a base de piràmide invertida que anava enterrat a sota terra.

A part d’aquestes restes materials, la documentació escrita també ens ha revelat alguns dels noms de les persones que es van enterrar als diferents convents i esglésies de Sagunt. Certament, aquests documents ja daten del segle XVII, cal tot i que l’arxiu municipal i parroquial va ser cremat a les guerres carlines i la Guerra Civil encara han perviscut alguns llibres. Així, va ser Josep Martínez qui, en el seu article “La vila de Morvedre en el segle XVII (1651-1667)” va rescatar alguns noms extrets del llibre de les Rendes adventícies (1632-1667), publicat a Arse en 1989. Entre els exemples que hi tenim consta que a Santa Maria estaven els sepulcres dels Narbonesi els Anjou (que en realitat serien En Jou). Sense dubte eren famílies importants, perquè les seues tombes estaven situades a dins del temple. A més a més, a fora de Santa Maria existia el fossaret, que no tenia res veure amb el fossar major d’El Loreto (Camí Real- cantó amb la Glorieta), on estaven soterrats, per exemple, els Forment.

Al fossar d’El Salvador en parla dels Company, Peris o Carrera. Altres persones, que segurament formaven part del barri de Sant Miquel, estaven enterrats al convent de la Trinitat. Tal va ser el cas de la família dels Armany o dels Cubertorer. A l’àmbit del convent de Sant Francesc foren soterrats personatges que portaven els cognoms també de Cubertorer i Armengol. (1) Quedava clar, per tant, que a diferència de hui, on sols tenim un cementeri, antigament cada família se solia enterrar al barri on estava adscrita, o de vegades, segons les preferències particulars, on tenia una especial vinculació, bé fos per estar inscrit a una confraria, a un càrrec important a la vila o gosava de privilegis especials, triant així el seu lloc d’últim descans.

(1) Vegeu l’obra de Josep Martínez Rondan (1989), “La vila de Morvedre en el segle XVII (1651-1667)”, Arse, 24, pp. 901-919.

Deixar una resposta: