L’ingredient especial en la caldera de Palasí a Benifairó va ser el comiat de soltera d’una jove

0
730

Ja han finalitzat tots els actes de celebració de la igualtat de la dona, amb un balanç de milers d’actes en tota Espanya, més de vint-i-cinc als pobles de les Valls i, lamentablement, tres dones assassinades a Espanya.

Dels més de vint-i-cinc de les Valls, pels menys, volia participar en un de cada poble. Vaig començar amb un concert de piano a Faura, l’endemà, vaig seguir amb el berenar a Benavites, fins ací bé. Però, l’endemà, em va passar com a les antigues motos Mobyletts, la meua bujía de salut va fer perla, no podia seguir amb més actes.

El dissabte vaig haver de recórrer a la farmàcia i, ja pels carrers de Benifairó, em trobe la xaranga Telesio’s amb un grup de xiques joves ballant i contentes totes elles. Pensava que celebrant la festa de la dona estaven, però no, estaven amb el comiat de soltera d’una d’elles. Els vaig fer fotos, però no vaig poder entrevistar la casadera, les amigues volien, ella no, tenia vergonya. Pocs dies falten per a la nit de noces, esperem que l’haja perduda.

A tot això, veig fum, no s’estava cremant res, les calderes de Javier Palasí, començaven a traure el fum espés de sabor que li caracteritza. En les quatre cantonades, on el Casino La Mutual, allí estava. Havia de prendre una decisió, quedar-me o anar-me a casa amb el medicament. Com els reporters de guerra, una vegada en ella, seguiré.

Palasí tenia entre mans, caldera per a huit-centes racions, organitzada per la penya taurina Bou dels Joves. Acompanyat del seu marmitó Enrique Lluch, que ha pelat més creïlles que quan va fer la mili, van tornar a aconseguir que la caldera es poguera gaudir en Benifairó. Allí em vaig assabentar que, dins de les huit-centes racions, moltes eren per a celebrar el menjar del dia de la dona en Benifairó; allí ja no podia apropar-me, molta caldera per a mi significava.

Veïns de tots els pobles vaig vore en la cua, saben com se les gasta Palasí. Jo no anava preparat per a quedar-me a menjar, no tenia previst aquest plat, havia d’anar a curar, però, al mateix temps, no podia desaprofitar l’ocasió que gaudira el meu paladar. Una bona veïna em va deixar una portaviandes i una ració em vaig portar a casa. Em vaig curar i, amb il·lusió, vaig agafar la portaviandes, calenteta continuava, i la caldera vaig començar a assaborir. No me la vaig poder acabar, no per que no volia més, no!. Amb mi viu Pepa, una gosseta de 2 quilos, al principi em feia monades, després, em mirava amb careta de llàstima i, en comprovar que no li feia cas, m’amenaça i em diu, -si no la prove em vaig de casa. Clar, dit així, se la va acabar ella.

Palasí, estava de categoria la caldera, ja et portaré a Pepa perquè et felicite i, alguna coseta més voldrà.

A continuació poden escoltar l’entrevista realitzada al president d’honor de la penya taurina Bou dels Joves, el senyor Borja, acompanyada de fotos de l’acte.

Deixar una resposta: