LES REPRESENTACIONS DEL DÉU MERCURI A L’AGER SAGUNTÍ

0
197

Carme Rosario Torrejón/Historiadora de l’Art

Mercuri, o Hermes en grec, era fill de Zeus i Maia, una de les set plèiades. Missatger dels déus i protector dels comerciants i viatgers, era guardià dels límits i les propietats. El seu culte va estar molt arrelat a l’àmbit privat. Al mateix temps, era un déu “psicopompo”, és a dir, conductor de les ànimes dels difunts cap al Més Enllà, la qual cosa vindria a estar també relacionada amb els camins, donat que les tombes solien estar enclavades a la vora d’aquests.

Les seues representacions, en forma de xicotetes escultures, van estar molt presents al territori que controlava Saguntum a l’època romana, també conegut com l’Ager. Almenys tenim constància de la figura trobada al Castell de Sagunt (dipositada al Danish National Museum de Copenhague), una altra que va ser dibuixada per Chabret (desapareguda) localitzada a la mateixa localitat o la figura rescatada al jaciment de l’Alter de Xilxes (dipositada al Museu d’Arqueologia de Borriana). Totes tres estan datades entre el segle I i II de la Nostra Era i presenten similituds estilístiques, amb cànons clàssics. La tècnica amb què van ser fetes va ser la del bronzea la cera perduda.

Mercuri es representa amb un caduceu (vara amb dues serps) amb el qual invocava les ànimes i tenia el poder d’induir el son de la mort. En el cas d’aquestes ha desaparegut, sent intercanviat a la de Xilxes per una vara. Porta també el barret o “petasus”; la capa o “chlamys”, que du penjada del braç esquerre; les ales al barret i a les sandàlies i la bossa o “marsupium” amb la qual paga als comerciants, que en aquest cas sols apareix a la figura de l’Alter.

Segons el cànon de proporcions, el naturalisme de l’anatomia així com la col·locació dels diferents atributs, presenten unes característiques similars en totes tres. Els tallers seguien el mateix esquema, almenys pel que fa al cànon de Policlet. Policlet va ser un dels escultors més importants de la Grècia Clàssica, i el seu mètode de representació va ser després copiat pels seus seguidors fins a l’època romana. Aquest va establir un sistema de proporcions ideals per al cos humà materialitzat en el seu Cànon o tractat, on explicava que la bellesa consistia en la perfecta simetria no dels elements sinó dels números. En altres paraules, no són tan importants en si les parts d’una escultura sinó la relació entre elles, ideant així el sistema del “contraposto”: la figura descarrega el seu pes en una cama, que està en tensió, mentre que l’altra està reposada i flexionada i desplaçada cap enrere. Açò genera més naturalisme a la figura a la vegada que li confereix un cert dinamisme. Aquest cànon és el que adopten les figuretes de Mercuri ací tractades. El fet de localitzar-les en jaciments com el Castell de Sagunt o l’Alter de Xilxes (entre altres) mostra la pròpia importància d’aquests enclavaments i la riquesa material que existia a les diferents vil·les de l’ager saguntí.

Deixar una resposta: