L’ERMITA DE LA COVA SANTA d’Almenara i any d’origen 1753

0
301

Estel Bosó i Doménech /Historiadora i investigadora

INTRODUCCIÓ 

En aquest article ens aproximarem a un edifici religiós del municipi d’Almenara (Plana Baixa, Castelló) que passa un poc desapercebut de la mirada dels veïns. Es tracta de l’ermita de la Cova Santa. Dit edifici està catalogat com a bé de rellevància local. Així mateix, és l’única ermita que queda actualment en la població i, a més, es troba en zona urbana. En l’actualitat, no s’ha fet cap estudi sobre aquest bé cultural. Per la qual cosa amb aquest article, volem aproximar el lector a la interessant història d’aquesta singular ermita.

CARACTERÍSTIQUES DE L’IMMOBLE 

En l’actualitat, l’ermita rep el nom de la Cova Santa i de la Santa Infància. Aquesta es troba situada en el carrer Sant Roc número 36, dins del que seria la zona més antiga de la població. En un lloc destacat del nucli vell de la població, ja que s’ubica en el lateral de l’espai que ocupava l’antic portal d’Uixó o també anomenat portal de la Cova Santa. Concretament, es troba a la dreta de l’antiga zona d’accés al recinte urbà intramurs del sector Nord-est. L’origen de l’ermita es remunta a l’any 1753. No obstant la construcció que podem observar hui en dia és de l’any 1914. Data en què es va reconstruir l’immoble. Cal destacar que l’edifici es troba en molt bon estat de conservació i que el seu ús actual continua sent religiós.

Plànol emplaçament

Planta
Fotografia de l’ermita de la Cova Santa de Pere Hormigos 

DESCRIPCIÓ DE L’ERMITA

Es tracta d’una ermita en molt bon estat de conservació i actualment es troba en ús per al culte religiós. L’immoble és de reduïdes dimensions i s’aprecia en la seua configuració encara que lleugerament, la influència de l’estil modernista. En el seu interior hi ha una sala sense divisió de l’espai. La nau és de planta quadrangular amb una àrea de 23m2. La tècnica constructiva i els materials són moderns amb murs de ciment i rajoles. La coberta és plana. L’ermita presenta un aspecte extern molt senzill amb façana en xamfrà (molt utilitzat en els edificis modernistes), pintura en color beix, i té una porta d’accés en el seu Oest. La qual està tatxonada i folrada. L’empostissat està folrat amb bronze, d’ací l’actual color verd fosc que presenta. La làmina de bronze se sosté amb claus de cap ample, densament disposats de forma que enquadren taulers. Dits claus estan disposats amb disseny geomètric simple. Aquest tipus de portes tatxonades tenien la funció de blindar la porta. En el tauler superior de la porta es troba un relleu escrit amb claus en el que es pot llegir: Año 1914. En el travesser central de la porta, lateral dret, s’obri una menuda finestra, amb una celoquia que permet veure l’interior, en particular la imatge de l’altar. En la part superior d’aquesta porta s’obri un òcul amb forma el·líptica (forma típica durant el barroc). La façana queda rematada per una menuda paret lateral amb funció d’espadanya on s’ubica una campana. Aquest emmarcament és una solució molt racional. La campana inventariada per F. Llop, mesura 36 centímetres de diàmetre i aproximadament, 16 kilograms de pes. Aquesta podria ser reutilitzada d’un edifici anterior, ja que segons A. Rufino sembla ser del segle XIX. Dalt de tot coronant l’espadanya s’alça una creu metàl·lica de factura moderna, ja que el fil metàl·lic dibuixa el perímetre de la creu. Sobre la porta hi ha un panell ceràmic blau marí on es llig en lletres blanques «Ermita de la Cova Santa i de la santa Infància». Segons A. Rufino aquest panell ceràmic és una manufactura d’Onda, fabricada durant el període del nacional catolicisme, és a dir, a partir de 1939 i fins a 1974. Possiblement, en aquest període es va incorporar o ampliar la seua advocació a la Santa Infància. Probablement, l’advocació a la santa Infància es va afegir en la dècada dels anys 40. La santa Infància era una celebració molt lligada a la Secció Femenina. Ja que en la postguerra hi van haver molts orfes.

L’ermita de la Cova Santa i la Santa Infància està catalogada amb la categoria de bé de rellevància local, segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).

A l’interior es troba una taula d’altar ornamentada per al culte, amb mantell, creu i ciris. Aquesta està franquejada per dos canelobres de metall. En la part superior i central del mur s’obri una fornícula emmarcada amb un arc conopial d’algeps. En l’interior està el relleu de la Cova Santa rodejada d’una corona de rajos de llum daurats. A ambdós costats de la fornícula, dues mènsules suporten dues escultures. En un costat santa Àgueda i l’altre sant Pere. Dites escultures són de la segona meitat del segle XX.

DADES HISTÒRIQUES 

Segons el llibre Parroquial el dia 28 de desembre de l’any 1753 l’ermita va ser beneïda pel vicari i presbiteri, mossèn Isidoro Bayla. L’acte es va celebrar a les 16 hores de la vesprada, amb una benedicció solemne a la qual assistiren el clergat i tota la vila. La benedicció es va produir prèvia llicència de l’il·lustríssim bisbe de Tortosa En Bartholome Camacho i Madueño concedida el 27 d’octubre del mateix any des del seu palau episcopal. En el mateix text apareix nomenada l’ermita de la següent manera: la capella de Maria santíssima de la Cova Santa. I seguidament es remarca la seua ubicació sobre el portal d’Uixó.

«(Rotllo 03, any 1753, pàg. 321, Llibro de Bautismos) dia 28 de dizembre, año 1753, yo el abaxo firmado, vicario temporal de la Parroquia Iglesia de la villa de Almenara, sábado a las 4 de la tarde, bendecí solemnemente, con la asistencia del muy Rdo Clero, la capilla de Maria santisima de la Cueva Santa, sobre el portal de Uixó: Precediendo la necesaria licencia el Illmo Sr. Don Bartholome Camacho y Madueño, del consejo de S.M. y dignisimo obispo de Tortosa, dada en su episcopal palació a los 27 dias del mes de octubre, año 1753. Todo lo qual se hizo con la major asistencia y regocijo de la villa. Que sea todo a la mayor honra de nuestra Sra. y de nuestra dulcisima reyna y madre Maria santíssima. Mossèn Isidoro Bayla, presbitero, vicario.»

La primitiva ermita de la Cova Santa estava situada en la part alta del portal d’Uixó. Aquest portal de la muralla se situava en el lateral Nord-oest de l’antic recinte emmurallat. En referència a la ubicació d’aquesta ermita, cal destacar segons explica Horacio Capel que les portes de les muralles no solament eren les entrades a la població, sinó l’anunci i presentació de la importància de dit assentament. Per aquest motiu i sobretot a partir de l’època medieval, les portes reben una atenció especial. Bé a través de l’elecció de materials de construcció nobles: grans carreus, etc. O bé, amb elements ornamentals de caràcter simbòlic, com símbols senyorials, municipals, religiosos, o de la monarquia.

Corral Lafuente comenta que les portes eren elements simbòlics que definien la diferència entre l’espai rural i urbà. Per aquest motiu, expressa que potser constituïen l’edifici de major significació simbòlica dels assentaments i un dels més definitoris del caràcter urbà. A més, per la seua funció de zona d’accés a l’interior de la població era el lloc més dèbil de les muralles, l’únic que quedava desprotegit dels murs. En nombrosos assentaments baixmedievals la porta era el verdader edifici emblemàtic que definia inclús a tot el conjunt urbà. De la mateixa manera, les portes constituïen llocs sagrats i comencen a incorporar-se creus o sants com a senyal de protecció i a construir-se edificis religiosos pròxims. L’establiment dels ordes mendicants tocant a les portes de muralla en època baixmedieval és un símptoma de la importància que aquestes tenien, tant en la seua funció com en la seua simbologia.

Dit portal segons descriu el cronista Lluís Cebrián Mezquita estava emplaçat en la part Nord del carrer sant Roc. La seua factura era de maçoneria, el qual no tenia dovelles treballades com els portals més espectaculars de València o de Nules. L’interior del sostre de la planta baixa era de volta. Al pis superior s’accedia a través d’una escala, la caixa de la qual se situava en l’emplaçament actual de l’ermita de la Cova Santa, ocupava un espai de 23m2. Dita escala servia per a accedir a l’ermitori i també, al camí de ronda de la muralla. L’ermitori estava obert al carrer amb una barana realitzada de maçoneria. Segons detalla Cebrián allí es trobava un retaule de la santa il·luminat amb llàntia d’oli pels devots. «…destinado á oratorio ó capilla de N.ª S.ª de la Cueva Santa, que tenía allí su retablo siempre con luz de aceite, encendida por los devotos». En enderrocar-se el portal d’Uixó es va construir l’ermita en l’espai que ocupava la caixa de l’escala l’any 1914 com s’assenyala en un relleu de la porta d’accés a l’ermita. Aquesta es va edificar a expenses d’una subscripció popular, especialment dels veïns del raval d’Uixó.

Aleshores el que es descriu del text és que la menuda ermita en altura, oberta i amb barana era possiblement un aedicula sacra suburbana. Un menut santuari, un lloc devot que sol situar-se a les entrades o eixides dels pobles amb alguna creu o imatge.

«(Rotllo 02, 1782, pàg. 328. “Portal Cova Santa) 1782, ermita de Ntra. Sra. de la Cova Sta.= estaba emplazada en los altos del portal de la Vall. Se construyó en este año o el siguiente en el extremo norte de calle sant Roque. Dixa puerta de la villa no tenia la magnificencia de las de Valencia y de Nules era de obra común de albañileria, con cobertizo (techo de bovedilla) en la parte inferior y sobre esta estaba el ermitorio o lugar consagrado a la Virgen, abierto sobre la calle y limitado por esta parte con una baranda de mamposteria. Al derribarse este portal cerca de 1900) se construyó la ermita hoy existente en el lugar ocupado antes por la escalera. (…) La imagen era indudablemente la que veneraba un beneficiado de esta iglesia, que murió en el siglo XVII».

En el mateix fragment s’explica que la imatge de la verge de la Cova Santa va ser donada per un beneficiat de l’església parroquial d’Almenara que va morir en el segle XVII. Però per el moment no hem trobat més dades al respecte.

Certament, l’ermita apareix documentada també en el llibre de Visites Pastorals en l’any 1783. El dia 28 de juliol de 1783, l’arquebisbe En Pere Cortés i Larraz va visitar les capelles i les ermites del municipi i va redactar, que estaven totes amb la decència i ferradures corresponents, menys l’ermita de sant Joan, tenien totes els ornaments preciosos i decents per a la celebració de la missa.

«Visita dia 28 julio 1783 visita hecha por el ilustrisimo señor don Pedro Cortes y Larraz arzobispo de Tortosa del consejo de su magestad. Visita la hermita de nuestra señora de la Cueva Santa i las capillas i ermitas del municipio. Redacta que «estan con la decencia y cerraduras correspondientes y exceptando la hermita de san Juan, tienen las demas los ornamentos precisos y decentes para la celebración de la misa.»

Novament, el 25 d’agost de 1791 el bisbe visita l’ermita de la Cova Santa junt amb la resta d’oratoris i les troba bé i amb ornaments per la missa. En la visita del 18 novembre de 1816, l’ermita no es nomena. El dia 21 de novembre 1862, sols es nomenen les capelles de sant Roc i Bon Succés.

Finalment, després d’enderrocar-se el portal d’Uixó cap a 1900. L’any 1914 es va alçar novament l’ermita en l’espai que ocupava la caixa de l’escala d’accés a la part superior de la porta, on es trobava l’oratori. Com s’ha explicat abans, arran d’una petició popular i les despeses de l’obra foren sufragades pels veïns del raval d’Uixó. Per concloure, una consideració: és possible que la fornícula ornamentada amb l’arc conopial d’algeps que hi ha en l’interior de la cambra de l’oratori, faça al·lusió o estiga decorada recordant un poc com era l’espai que ocupava antigament la primitiva imatge en els alts del portal d’Uixó o de la Cova Santa.

Ermita de la Cova Santa i de la Santa Infància fotografia de PCV

Façana fotografia del cadastre

Campana fotografia de F.Llop

Detall relleu de la porta ANY 1914 fotografia de PCV

Altar fotografia de Pere Hormigos

Santa Àgueda fotografia de Pere Hormigos

Sant Pere fotografia de Pere Hormigos

Façana des de la zona Sud fotografia de Pere Hormigos
Plànol cadastre
CONCLUSIÓ

Actualment es poden trobar cinc edificis religiosos en el terme municipal d’Almenara: l’església parroquial, la capella del Bon Succés, la capella de sant Roc, l’ermita de la Cova Santa, i l’ermita de Ntra. Senyora del Carme (Casablanca, 1975). Amb anterioritat hi havia més immobles d’aquesta categoria. Els edificis religiosos documentats són els següents:

  • Ermites:

De Sant Joan

De la Torre del Mar

De la Cova Santa

De Ntra. Senyora del Carme

  • Capelles:

St. Roc

Bon Succés

Mare de Déu dels Desemparats o de la Sang

  • Església:

Parròquia de sants Joans

  • Oratoris:

Del Palau Senyorial

Del Palau Senyorial (2n)

Parròquia de Sants Joans

Capella de st. Roc

Capella del Bon Succés

Ermita Ntra. Senyora del Carme, Casablanca, foto de Javier Peñarroja Navarro

En conclusió, les ermites i els oratoris privats són els edificis religiosos que més han sofert el deteriorament, la ruïna i el seu total abandonament o destrucció. En referència als oratoris privats, aquests, en formar part dels propis habitatges han desaparegut en el moment de la remodelació o deteriorament de la casa on es trobaven. Aquests ha sigut el cas dels dos oratoris privats del palau senyorial, destruïts en ser derruït l’immoble en 1883. D’altra banda, en el cas de les ermites, el deteriorament i abandonament ha afectat les ermites situades majoritàriament en sòl rural. És el cas de l’ermita de la Torre del Mar, situada en la platja, en la partida de la Calçada. I destruïda en 1804 per un vaixell anglés. I també, l’ermita de sant Joan, situada en la partida de sant Joan (zona de l’institut) que fou derruïda durant les guerres Carlistes. Per tant, com podem observar en la taula les ermites i els oratoris són els edificis religiosos que més s’han vist afectats per l’abandonament. Salvant-se solament en el cas d’Almenara, l’ermita de la Cova Santa. Possiblement per situar-se en sòl urbà i per la presa de decisió dels veïns del raval d’Uixó de ser reconstruïda l’any 1914.

BIBLIOGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS

Capel, Horacio, Morfologia de las ciudades, T.I i II.

Corral, Lafuente, José Luís, «Significado y simbolo de la ciudad medieval elementos semioticos en el mundo urbano de europa occidental (1350-1550)». Rev. Zurita, 56, pp. 131-160.

Cebrian Mezquita, Luís, Apunts sobre Almenara, Universitat de Navarra.

Rotllo 02, 1782, pàg. 328. “Portal Cova Santa

Rotllo 03, any 1753, pàg. 321, Llibro de Bautismos

Llibre de Visites Pastorals en l’any 1783. El dia 28 de juliol

Llibre de Visites Pastorals el 25 d’agost de 1791.

Llibre de Visites Pastorals el 18 novembre de 1816.

Llibre de Visites Pastorals El dia 21 de novembre 1862.

Cadastre: https://www.sedecatastro.gob.es/

Llop, Francesc, Campanes.com

Hormigos, Pere, Fotografies de l’ermita de la Cova Santa.

Llei de Patrimoni Cultural Valencià. Inventari de Patrimoni Cultural Valencià.

Deixar una resposta: