LA IMATGE MÉS ANTIGA CONEGUDA DE SAGUNT, FINS ARA – Carme Rosario

0
131
Dibuix de Sagunt i el seu Castell de 1408. Font: Grup HARCA

 

 

El dit dibuix està a la portada d’un registre judicial que data de 1408, però que sembla que no té cap relació amb el text, o siga, que tal vegada el paper es va reaprofitar. Si el dibuix data de 1408, estaríem davant de la representació més antiga del Castell i de la muralla de la vila, molt abans que Wijngaerde dibuixara la seua famosa vista de Sagunt, al segle XVI.

D’entre els elements que criden l’atenció, cal destacar les tres torres o edificis fortificats que estan situats a est i a oest, així com la torre central, on s’aprecia la porta d’entrada. A més a més, queda patent, que els merlets, tal  com vam veure a la visita, es construïren en època cristiana. En la musulmana segurament el mur seria llis. I el que resulta més interessant, aquests merlets acabaven en forma piramidal (els situats a esquerra i dreta del mur i d’alguna torre), cosa molt important per a la bona defensa del Castell, ja que repel·lien més fàcilment els projectils en forma de fletxes. A més a més, si es fixen en la portada del llibre de Francesc Eiximenis,  “El Regiment de la Cosa Pública”, mostrava una imatge fidedigna de com era la Porta dels Serrans de València, i no com es presenta hui en dia. En realitat, els merlets de les Torres de Serrans de València estaven decorats en la part superior amb forma de corona reial, tal com es veu al dibuix de Sagunt. A més a més de les espitlleres, que tenen cadascú d’aquests merlets, que servien per a disparar fletxes.

Frontispicio-de-la-edicion-del-Regiment-de-la-cosa-publica-de-Francesc-Eiximenis

Portada del Regiment de la Cosa Pública de Francesc Eiximenis. Font: http://www.researchgate.net

D’altra banda, les fonts ens parlaven que, tot just en la plaça d’Almenara, s’havia reformat un edifici que estava flanquejat per dues torres. El dibuix és ben clar. Si veuen, a l’extrem esquerre del dibuix, apareix un gran edifici amb dues torres: una davant i altra posterior, amb una porta a la qual s’entra per un arc de mig punt. La torre més alta té a dalt de tot una finestra, però en la part intermèdia, i més vulnerable, la llum passava a través de saeteres.

La torre del centre de la composició podria estar situada on està hui l’anomenat refectori. Podria tenir els penons del rei i s’aprecia una porta amb un arc apuntat. Aquesta, per la senzillesa que representa, s’utilitzaria com atalaia per vigilar l’accés principal del castell i control del camí, que des de la porta d’entrada al recinte, pel cementeri jueu, pujava.

Això sí, sense dubte, la construcció que presenta una mida considerable i més complexitat és la que veiem a l’extrem dret i que podria estar a la plaça Dos de Maig. Aquesta es troba en el punt més alt de la muntanya i el seu accés era menys directe que les altres dues. A més a més, estava protegida per una torre barrania (que sobresortia del Castell) per vetllar el camí que venia des de Terol. En el sostre té el penell i, tot i que sembla circular es devia tractar d’un edifici quadrangular, en dues alçades, i que després reutilitzarien els francesos. Per la mesura i la composició m’atreviria a dir que seria l’edifici més important del Castell, en aquell temps.

Per últim, no podem deixar de banda la porta d’entrada a la ciutat, a través del que segurament seria, per la centralitat que es dona a tota la composició, la Porta de la Vila, situada enfront d’on hui està l’ajuntament. La porta és d’arc de mig punt de pedra i possiblement, tal com es representa al dibuix, estaria feta amb fusta i claus. Disposa d’un mirador i a dalt un remat en forma de creu.

En definitiva, la imatge del Castell de Sagunt, ens recorda més a les novetats que, en matèria de castells es van anar imposant en l’Europa Occidental, sobretot des del temps del Rei Felip August de França, on imperaven més els matacans, les espitlleres i torres davanteres, com seria el cas de la torre barrania que se situava al costat més occidental del nostre Castell. I també predominant, sobretot, la instal·lació en un lloc òptim per al control i vigilància de la zona que, en el cas de la Península Ibèrica, a diferència de França o altres països europeus, era una feina que ja havien dut a terme prèviament les atalaies musulmanes. Amb aquest dibuix, ens confirma, que tal i com vam veure a la visita, el Castell estava controlat d’extrem a extrem i que en el centre se situava la porta d’entrada, que era on estava la porta del Castell islàmic, just darrere del cementeri jueu.

Carme Rosario Torrejón

 

Deixar una resposta: