El pintor Alonso Sánchez Coello (Benifairó de les Valls, Valencia, 1531/1532 – Madrid, 1588)

0
263
Infantes Isabel Clara Eugenia i Catalina Micaela. 1568. Monestir Reial de les Descalces de Madrid. Font: http://www.artehistoria.com

Treball de: Carme Rosario Torrejón

El pintor més important que va donar Les Valls va ser Alonso Sánchez Coello. Poc se sap de l’origen familiar, que apunta a una ascendència portuguesa. El que sí que sabem és que els seus progenitors: Luís Sánchez i Isabel de Moya, provenien de  llinatges aristocràtics. Aquests posseïen casa a València, però, a causa dels brots de pesta van fugir d’allí, buscant refugi en una altra població aliena a l’epidèmia, com sembla que va ser Benifairó. La importància i el renom de la seua família encara venia de més enrere, el seu avi va ostentar càrrecs en la Cort sota el manament d’En Manuel i Joana III de Portugal, essent cavaller de l’Orde de Crist i Comanador de Castel Rodrigo. Amb una tradició familiar d’aquestes característiques era d’esperar que un dels seus descendents tingués possibles per a fer una carrera notable.

Alonso Sánchez Coello va nàixer a Benifairó de les Valls, però es batejà a l’única església cristiana que hi havia en aquells temps, la de l’Alqueria Blanca. Tot i que es va criar a Benifairó, quan només tenia deu anys se’n va anar a Portugal sota el patrocini de la reina Na Joana, germana de Felip II. En l’any 1550, viatjà a Flandes, on va aprendre l’art de la pintura sota els auspicis d’Antonio Moro (pintor dels Països Baixos).

retrato de la infanta Isabel Clara Eugenia Museo del Prado
Retrat de la Infanta Isabel Clara Eugenia. 1579. Museu Nacional del Prado. Font: http://www.wikipedia.org

Si hi ha una cosa que caracteritza a la pintura de Sánchez Coello és la fermesa en el seu dibuix, imbuït de detallisme, revelador de realisme (segurament assolit d’Antonio Moro), que s’aprecia sobretot a la indumentària o a les joies que porten els personatges que pinta, però també assoleix la influència d’altre pintor de qui pogué veure i estudiar els seus quadres al palau reial de Madrid: el pintor venecià del Renaixement, Tiziano. D’aquest es diu que va assumir els seus retrats de cos sencer. Un dels millors exemples el trobem al retrat de la Infanta Isabel Clara Eugenia.

Sánchez Coello es va especialitzar en el gènere del retrat, i molt especialment en el denominat retrat doble. Tal com es pot veure a la pintura de les infantes Isabel Clara Eugenia i Catalina Micaela, que es conserva al Museu Nacional del Prado, o el que es troba al Monestir Reial de les Descalces de Madrid, les xiquetes es representen impertorbables, mostrant un rostre que res té a veure amb la naturalitat d’un infant, sinó que, més bé, es deu a la intencionalitat de l’autor, qui pretén donar una imatge de superioritat de la Monarquia espanyola i mostrar el poder d’aquesta. Açò era propi dels retrats de cort. Aquest significat està enfortit per la imatge de l’Alcàsser, que es veu a través de la finestra. Aquesta és una representació fictícia. L’Alcàsser encara estava en construcció en aqueix període, i segurament no era visible des de la sala on se solien fer aquests retrats, però el pintor plasma el palau acabat per donar més prestigi al llinatge familiar reial i sobretot a Felip II.

Malauradament, no totes les obres de Sánchez Coello s’han conservat. A causa de l’incendi del Palau Reial de Madrid en 1734, moltes de les pintures del nostre artista van desaparéixer per sempre. No obstant això, sempre ens queden algunes que es localitzen disperses en museus o convents que, a més a més dels retrats, també ens mostren a un pintor de retaules i de llenços de gran format.

Referències:

-Archivo de la Capilla de Reyes Nuevos de Toledo. Legajos de informaciones. Cf. San Román y Fernández, Francisco de Borja, (1930). Alonso Sánchez Coello. Nº 44- 45 en Toletum (1ª época). Pp: 158-209.

-Serrera, Juan Miguel, Alonso Sánchez Coello y el retrato en la corte de Felipe II, Madrid, Museo del Prado, junio-julio 1990.

 

Deixar una resposta: