El jaciment iber de la muntanya del Castell d’Almenara

0
691

Treball d’

Ubicació

El jaciment iber està situat sobre el vessant meridional de la muntanya del Castell d’Almenara, de 178 m. d’altura sobre el nivell del mar. És a dir, ocupa un punt de gran importància estratègica perquè domina la planura costanera i una ampla extensió de la plana Sud de Castelló. A més, es troba a pocs quilòmetres de Sagunt. En el jaciment de la muntanya del Castell s’ha trobat un assentament iber situat en la cima de la lloma i en part del vessant meridional, i una necròpolis pròxima. En aquest article ens centrarem en l’assentament.

Cronologia de l’assentament

Aquest assentament iber va ser fundat en el segle VI i abandonat en el segle II-I anE. Durant els anys 1976 i 1977 la diputació de Castelló va fer dues excavacions arqueològiques en la zona. Carmen Aranegui explica que possiblement fou destruït durant la segona guerra Púnica (218 anE), com també altres assentaments en aquest període. Particularment, el jaciment des d’antic ha sigut objecte de múltiples destruccions i saquejos incontrolats que han destruït part del poblat i de la necròpolis. A més, la construcció de la fortalesa medieval en la cima ha dificultat la troballa d’estructures anteriors.

Qui eren els ibers assentats del jaciment de la muntanya del Castell?

Alcina, G. Martín o Gárcia Bellido entre altres autors, identifiquen les llacunes d’Almenara amb el Palus Naccararum descrit per Avie en l’Ora Marítima. Aquests autors argumenten que durant el seu recorregut de Sud a Nord l’autor parla de dita ubicació després de passar per Sagunt. Atenent aquesta consideració, Almenara podria haver format part de l’antiga Crabrasia. D’altra banda, uns altres investigadors atribueixen aquest fragment a unes altres zones de la costa.

Característiques

Encara que no coneixem amb certesa el nom de l’assentament iber de la muntanya del Castell, sí que sabem que es tracta d’un poblat fortificat o oppida de dimensions mitjanes o menudes. El qual tenia una muralla i torres defensives. Estava situat en altura i en una part del vessant de la muntanya. Comptava amb un urbanisme estructurat de forma més o menys regular, amb carrers definits i amb habitatges adaptats a les revoltes de nivell de la muntanya. Per la qual cosa, es va abancalar el vessant i es construïren cases. Tenint en compte les restes arqueològiques es va plantejar la realització d’una cata en un espai reduït del vessant mitjà de la muntanya. En la cata es van trobar restes de la muralla i una torre circular, així com dues cambres A i B. La muralla amb les torres protegia les cases dels habitants del poblat. En els oppida es mostra una major diversitat en l’estructuració social de la cultura ibèrica. Sabem que en els oppida estaven les cases de l’elit governant, junt amb habitatges de ciutadans de menor rang. Per tant, dit assentament estaria governat per un grup aristocràtic, que controlaria políticament i econòmicament l’espai, i el seu desenvolupament socioeconòmic. És a dir, gestionarien l’espai per l’explotació de recursos agrícoles, ramat, metal·lúrgia com també els intercanvis a llarga distància.

Les cases iberes eren de dues altures, amb escales exteriors i coberta plana. Amb un sòcol de maçoneria i murs de tova.  La residència de l’elit social es distingeix tant per la superfície ocupada, molt major que en els habitatges generals, com per la qualitat dels materials, en molts casos l’ús de pedres llaurades, al menys en detalls (Oliver, 2014). Els habitatges eren el lloc on es menjava, es dormia, i on també es realitzaven activitats artesanals i metal·lúrgiques, i inclús cultes a ancestres i divinitats. En aquest context, el de la vida familiar, s’han trobat abundants peces de ceràmica, de les quals destaquem dues llànties d’oli fetes de terracota: una campaniense i altra republicana, ambdues en bon estat de conservació.

La campaniense amb ansa o aleta, cosa que permetia poder desplaçar-les fàcilment de lloc en l’interior de la casa. Aquestes tenien forma còncava per contenir l’oli d’oliva i amb un orifici central. En l’orifici es col·locava una metxa que mantenia la flama (Puyoles, 1974). També s’ha trobat un peveter amb forma de cap femení de la deessa Demeter. Es tracta d’un encenser per cremar substàncies aromàtiques. Aquest, és un objecte vinculat a les creences o rituals entre els ibers. Està relacionat amb cultes a avantpassats i cerimònies d’àmbit familiar, portades a terme en espais domèstics (Sanmartí i Gusi, 1975).

En l’assentament s’han trobat una gran quantitat de fusaioles (Trias, 1966) i pondus. Les fusaioles s’usen per al filat, són els contrapesos dels fusos que ajuden a mantenir el moviment giratori d’aquests i la direcció del fil. Es podien filar tant fibres vegetals com animals (Oliver, 2014). Mentre que els pondus es pensa que són pesos de telers verticals, usats per a nugar els fils de l’ordit, per mantenir-los amb tensió. La confecció dels teixits era un procés majoritàriament domèstic, que de manera general estava a càrrec de les dones, inclús les aristòcrates. No obstant això, també s’han trobat centres productors de lli d’importància. Els teixits de teles eren un producte essencial en les transaccions comercials i béns de prestigi de gran part de la mercaderia que transportaven les embarcacions en el mediterrani. Les fonts clàssiques destaquen que les teles iberes tenien motius decoratius i estaven tenyides amb els valorats rojos i púrpures.

El jaciment iber de la muntanya del Castell d'AlmenaraEstratigrafia i planimetria de la habitació A i B del jaciment Iber de la muntanya del Castell d’Almenara

El treball del metall, i molt especialment la fabricació d’armes de ferro, és elogiat en les fonts clàssiques per la qualitat i la duresa. «També produeix metalls de tot gènere… quasi  tota Hispània abunda en jaciments de plom, ferro, coure, plata i or… (Plini, Història natural).

L’extracció i la reducció del mineral es fa fora dels poblats, mentre que a les cases es troben indicis de la metal·lúrgia del bronze i de la copel·lació de plata per a objectes d’adorn i joieria. I també del forjat del ferro per a la fabricació d’armament i d’instrumental agrícola. En l’habitació B s’han trobat fragments del revestiment refractari d’un forn. La qual cosa indica que allí hi havia un forn tancat destinat a la cocció de ceràmica o a la reducció de minerals metàl·lics (Adelantado, 2004-5). En el museu Arqueològic de Borriana es pot veure exposat un armament iber de ferro trobat en el jaciment del Castell d’Almenara. En concret, es tracta de les puntes d’una llança, i dos fragments que podrien formar part d’una manilla d’escut fragmentada o d’un punyal, etc. La possessió d’aquest armament era un element de prestigi en l’època i hauria format part dels béns d’un habitant de l’elit social de l’assentament. Aquest armament podria indicar la presència d’aristòcrates guerrers. La panòplia o armament iber consistia en un casc de bronze, una llança, rodella pectoral, falcata, punyal i l’escut circular.

El jaciment iber de la muntanya del Castell d'AlmenaraArmament ibèric muntanya del Castell d’Almenara MAB.

Els ibers utilitzaven forns de doble cambra per coure la ceràmica. En la seua fabricació s’aprecien influències púniques, gregues, fenícies i de l’orient mitjà. La ceràmica trobada en la zona es caracteritza majoritàriament per la decoració amb pintura obtinguda amb òxid de ferro amb decoració geomètrica, amb línies horitzontals de grossor diferent. Aquestes s’aplicaven apropant a la peça quan estava en el torn un poncell amb una pàtina de color roig intens. Un exemple d’aquest tipus és el plat d’ala ampla del jaciment d’Almenara exposat en el museu arqueològic de Borriana. També s’han trobat copes decorades amb cercles de color gris, i fragments amb altres decoracions geomètriques amb romboedres, línies, bandes i filetes. Juntament amb l’autòctona s’ha trobat ceràmica importada, de la qual destaquem alguns exemples com un lot de ceràmica àtica de figures roges que data del segle IV (Trias, 1966), una pàtera italiota amb un medalló de Medusa en relleu de les anomenades de Gnathia i Cales o Teano amb un Gorgoneió imprès en el seu centre (Gusi,1974), àmfores i tenalles fenícies (Clausell, 1994), etc.

Recapitulant, les restes arqueològiques o materials de l’assentament indiquen la presència d’habitatges i alguns pertanyents a un grup aristocràtic, un forn metàl·lic de ferro, possiblement forns ceràmics, telers, les muralles i la torre o torres. A més, caldria pensar que, possiblement, també hi havia sitges i aljubs per emmagatzemar aigua i aliments; molins i almàsseres per transformar els aliments, com és habitual en els poblats fortificats. Per finalitzar, la presència de ceràmiques gregues, itàliques i fenícies, indica que els seus pobladors van mantenir abundants relacions comercials amb unes altres poblacions de la mediterrània (Puyoles, 1982). I aquest comerç es podia produir a conseqüència de ser un assentament que tenia excedents amb els quals poder comerciar (Oliver, 2014).

Article publicat en el periodic Crònica d’Almenara.

Deixar una resposta: