APROXIMACIÓ A L’ORIGEN DE LES CONFRARIES DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT DE SAGUNT

0
170

CARME ROSARIO TORREJÓN /historiadora de l’art

A l’Edat Mitjana van nàixer una gran quantitat d’associacions gremials. Des de les confraries eucarístiques fins a les devocionals, passant per les culturals, funeràries, hospitalàries o professionals, que es reunien en les capelles de les seues corresponents parròquies o convents per dirimir les qüestions referents al seu ofici, al mateix temps que s’instituïen sota l’advocació d’un patró.

Sembla que, a partir del segle XIV i XV i amb la influència dels franciscans van començar a tenir molta importància les confraries del Santíssim Sagrament, però als territoris de l’antiga Corona d’Aragó els exemples ja daten del segle XIII. Primer es van difondre per Alemanya i França i serien el precedent de la festa del Corpus Christi. A Sagunt, els franciscans van jugar un paper fonamental per introduir el culte. Això es troba patent, no sols en la creació de les confraries de la Sang i del Santíssim Sagrament, sinó en la pròpia fisonomia del temple de Santa Maria, on la seua estructura diàfana, gràcies a la seua planta de saló, possibilitava les processons que a dintre d’ella se celebraven. Una arquitectura pròpia de les esglésies mendicants.

Així, aquesta veneració pel Santíssim Sagrament es documenta en diversos testaments, a partir de 1286, els quals ens parlen de la donació d’una determinada suma de diners per a enlluernar el Santíssim quan ix de viàtic de la parròquia i també per a garantir que la làmpada que il·lumina el sagrari estigués sempre encesa. El seu culte, a poc a poc, anà guanyant importància, fins que en el segle XVI es va fundar la Confraria de Dona Teresa, en honor a Teresa Enríquez, que tenia molta devoció per l’Eucaristia. Aquesta confraria seguia les pautes de la fundada en l’església de Sant Llorens en Damas en 1508, amb la concessió de la butlla atorgada pel Papa Juli II, que va contribuir a estendre-la per tot el món.

Posteriorment, es va crear la Confraria de Minerva, que encara perviu i que té la seua seu a l’església de Santa Maria de Sagunt, a l’antiga capella de la comunió (ara capella de sant Abdó i sant Senén) amb una sagristia annexa. Aquesta, segons Baltasar Moros, no era la mateixa que la de Dona Teresa, sinó que es va instituir de forma paral·lela absorvent finalment a molts dels confrares de l’anterior, ja que pràcticament estava dedicada a la mateixa advocació. La confraria de Minerva era una filial de la fundada a Roma a l’església de Santa Maria sopra Minerva, erigida pel frare dominic Tommasso Stella en 1538 i aprovada per Pau III. Una de les missions d’aquesta era fer processons del viàtic el tercer diumenge de cada mes. Segons Chabret, la confraternitat de Sagunt es va aprovar sols uns mesos després de la de Roma.

Per tant, estem davant d’una de les celebracions i institucions medievals més antigues no sols de Sagunt, sinó també de l’antiga Corona d’Aragó, que va ser afavorida per la introducció dels religiosos mendicants, i molt especialment pels franciscans. Aquests van tenir lloc a una ciutat que necessitava el seu paper assistencial i benèfic, establint un convent, però també difonent unes tradicions que transcendeixen en el temps fins hui.

Bibliografia:

CHABRET i FRAGA, Antonio, Orígenes y tradiciones de la Cofradía del Santísimo Sacramento o de Minerva de la Iglesia Parroquial de Sagunto, Sagunt, Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto, 1981.

CIVERA i GÓMEZ, Manuel, “El carácter dramàtic del divendres Sant saguntí”, Setmana Santa Saguntina, 1991.

DELICADO MARTÍNEZ, Javier, “Las Cofradías del Santísimo Sacramento en el noreste de la región de Murcia (Jumilla y Yecla) y la festividad del Corpus Christi”, Religiosidad y ceremonias en torno a la Eucaristía, 2003.

FARINÓS i PERIS, Donís, “Confraria del Santíssim Sagrament, Confraría de la Sang. Vincles d’unió”, Setmana Santa Saguntina, 2006.

MARTÍNEZ VINAT, Juan, Cofradías y oficios. Entre la acción confraternal y la organización corporativa en la Valencia medieval (1238-1516) (tesi doctoral), València, Universitat de València, 2018.

MOROS CLARAMUNT, Baltasar, “La Cofradía del Santísimo Sacramento de Sagunto”, Anuario de Historia de la Iglesia, 20, 2010.

MOROS CLARAMUNT, Baltasar, “Las cofradías de la Sangre en el Reino de Valencia”, Cuadernos doctorales de la Facultad de Teología, 64, 2016.

Deixar una resposta: