Antonia García «La Pescadora» i Emilio Ponferrada, tota una història

0
699

Al febrer de l’any 2014 els vaig fer una visita i la següent publicació:

Per l’any 1952, com tants espanyols d’aquella època, Emilio Ponferrada, al poc de temps d’acabar el servici militar, va decidir emigrar de la seua terra andalusa de Còrdova buscant treball i el destí li va fer arribar a Faura, on va trobar treball en el rajolar de Jesús Camarelles, en el Ventorrillo.

Als dos anys d’estar ací Emilio, és quan es va vindre la seua nóvia Antonia García, amb la primera filla d’ambdós, Angelita Ponferrada amb 11 mesos de vida. Es van posar a viure en una casa que es van fer junt amb el rajolar, en terreny propietat de Jesús Camarelles, i, a l’acabar la casa, es van casar a Faura.

En eixa època hi havia molta vida en el Ventorrillo, pel pas de la Ctra. General 340, on els seus fills podien jugar amb altres xiquets que també vivien allí. Posteriorment, es van vindre a viure al poble, en el carrer Projecte Barranco i, per l’any 1973, es van comprar la casa que actualment viuen en el carrer Major.

Emilio, va estar treballant en el rajolar 12 anys i, posteriorment, combinava la construcció amb la campanya de la taronja.

Antonia García, va estar 40 anys venent peix, recorde quan en la meua infància anava amb el seu carro ple de peix sobreeixint de gel i espentat.lo per ella mateixa. Anava cridant als veïns i veïnes, amb el seu particular valència-andalus “xiquetes peixet vivet”, podeu preguntar als vostres pares o iaios qui no li ha comprat a Antonia, abaexet o sardineta o polp en tinta o clòtxines, va ser tota una institució amb el seu peix en la mà.

Actualment, Emilio té 85 i Antonia 84 anys, amb el seu geni i figura de sempre. I com no hi havia res per a divertir-se, només el cine Pallares a Benifairó, com en alguna cosa es tenia que pasar el tems i no sols tocant el polp en tinta, el resultat va ser tindre 11 fills, 7 xiques i 4 xics. És una família molt entranyable i volguda a Faura i, aprofitant la proximitat del dia de Sant Valentí, que millor que dedicar-los este dia.

 Gràcies Antonia i Emilio.

Deixar una resposta: