Aín i el riu amb un xicotet fil d’aigua que contínua regant una frondosa vegetació sense coronavirus

0
435

Ja prop d’un any sense visitar la localitat de la província de Castelló, situada en el cor de la Serra d’Espadán, l’entranyable Aín. Tranquil com sempre el vaig trobar. Dissabte passat, dia 20 de juny, uns dies després de la flexibilitat de l’Estat d’Alerta, per la pandèmia motivada pel covid-19, vaig gaudir del plaer visual, olorós de vegetació i del silenci espiritual que emanen els seus carrers i entorn natural.

Amb zero casos pel covid-19, ni contagis, ni morts; dona la sensació com a immune a tot possible contagi està. Però, en guàrdia sí que es troba. Aparques el cotxe en la plaça de l’ajuntament, en cada cantonada, per a endinsar-te en el cor dels seus carrers i dins d’ell, cartells indicant l’obligació absoluta de la utilització de la màscara. Els carrers, de mitjana, tenen 2’50 metres d’amples, per tant, si et creues amb una altra persona, segur que no guardes la distància social.

Actualment al poble viuen un poquet més de cent habitants, doncs bé, a la terrassa de l’únic bar que existeix, unes seixanta persones amb la seua tapa i refresc a les seues mans. Els carrers, buits estaven.

El riu, com sempre, un xicotet fil d’aigua contínua sense parar i acompanyada per una frondosa vegetació. Despagat em vaig trobar quan vaig veure que no es podia accedir a la font de Sant Ambros per la pandèmia. Amb més de trenta-cinc anys visitant Aín, sempre seguia el ritual de donar un glop d’aigua de Sant Ambros, sempre s’espera algun detall. És el patró del poble.

En tan poca gent que hi havia, l’anècdota de trobar-me amb dues veïnes de les Valls, una de Benifairó i l’altra de Quartell.

A continuació poden veure un xicotet vídeo d’Aín.

Deixar una resposta: