XI TROBADA DE CRONISTES DEL CAMP DE MORVEDRE, EN FAURA

0
672

A les 10 hores, del dia 3 de desembre de 2016, Faura amb el seu alcalde Toni Gaspar, va rebre als Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre.

enrique-rey-portaAmb una periocitat d’uns 6 mesos, els cronistes i investigadors, es reuneixen per a realitzar sessions de treball. En aquest cas va ser a Faura. La pròxima, en la població de Petres.

La XI Trobada, ha tingut una bona assistència de Cronistes i Investigadors. Dels pocs absents, cal destacar la de Pepe Queralt Diana, croniste de Quart de les Valls i degà del Camp de Morvedre.

En finalitzar la sessió de treball van aprovar la Declaració de la Fira de Faura perquè es considere turísticament com una tradició viva del Camp de Morvedre dins de l’àmbit valencià.

Acabada la Trobada, i Toni Gaspar com a guia de luxe, es van anar a visitar l’ermita de Santa Bàrbara. La qual, en el mateix dia 3 de desembre, celebrava els seus 300 anys de benedicció.

Fins a la pròxima Trobada. Ens veurem en Petres.

A continuació podran veure la Declaració completa de la Fira de Faura.

DECLARACIÓ DE LA FIRA DE FAURA

El Camp de Morvedre és el resultat d’una historia compartida on els elements patrimonials ens queden com a testimoniatge que ens vincula. La Séquia de Quart o la Séquia Major de Sagunt constituïxen un element vertebrador de les poblacions de les subcomarques entre elles i amb Sagunt. El patrimoni religiós també ha unit els municipis. Allí queda la referència que en el seu temps va constituir el convent servita de Quart o la que encara perviu amb el monestir de Sant Esperit de Gilet. El patrimoni natural amb les muntanyes de la Calderona o el riu Palància també recorden la cohesió comarcal. De la mateixa manera el patrimoni arquitectònic constituïx referència per als habitants del Camp de Morvedre com ara el Castell de Sagunt o tot el que ha suposat el conjunt industrial del port de Sagunt.

xi-trobada-cronistes-2016-2Però, en tots eixos vincles patrimonials que han fet historia i construïxen present comarcal, destaquen també algunes tradicions que superen la projecció local per a vincular-se en un àmbit majo ron es retroben les poblacions de les baronies o les Valls i la mateixa ciutadania de Canet d’en Berenguer o Sagunt. Entre elles està la tradició que encaixa amb el començament del cicle nadalenc, es tracta de la Fira de Faura. Un mercat tradicional que es remunta a temps antics, quan un privilegi concedit al señor va permetre la celebració d’eixe esdeveniment comercial amb motiu de la festividad de Santa Bàrbera. En el seu temps va constituir una festa major de Faura i actualment, sense que ho siga oficialment, realment és tractada com a tal. La seua funció era comercial i posava en contacte totes les poblacions comarcals. Els productes agraris, artesanals i els relatius al nadal s’intercanviaven en aquell espai. Hui en dia, després de les grans transformacions socioeconòmiques la Fira continua vigent. És un punt de trovada i on cap el comerç de múltiple productes i d’activitats lúdiques que inunden la población de ciutadans i ciutadanes de tots els pobles.

Els cronistes i investigadors del Camp de Morvedre desitgen, en la trovada que se celebra a Faura, reivindicar la importancia d’esta Fira histórica i proposen les següents actuacions per a potenciar-la:

  1. La reivindicació de la Fira de Faura com a tradició comarcal reconeguda per les poblacions i que siga tinguda turísticament com una tradició viva del Camp de Morvedre dins de l’àmbit valencià.
  2. Reconeixement de la Fira de Faura per part de la Diputació de València i la Generalitat Valenciana com una fira histórica en la qual han de col·laborar per a potenciar-la.
  3. Vinculació de les poblacions de la comarca amb la Fira i d’esta amb els municipis. És important que eixe espai econòmic comercial siga aprofitat com a aparador de la comarca i que els ajuntaments i entitats culturals i econòmiques del Camp de Morvedre es vinculen a tot el programa d’activitats que es generen al voltant de la Fira.
  4. Col·laboració dels cronistes i investigadors per a difondre la importancia de la Fira de Faura com a tradició histórica comarcal viva.

En definitiva, este grup comarcal es mostra predisposat per a proposar actuacions com les esmentades i per a col·laborar amb l’ajuntament de Faura en tot allò que puga significar un major i millor coneixement de la Fira de Faura. Sabem que la millor consideració de la Fira suposa una major valoració de la comarca i dels seus recursos turístics i culturals. La Fira de Faura és el resultat de la pervivencia d’un lloable passat en el qual ens vinculen també les poblacions del Camp de Morvedre. Però sobretot és una bona esperança per a tindre un referent comarcal de futur. Un futur que hem de fer entre tots i totes. Faura i la seua Fira, per tant, és un esdeveniment per a compartir i per a sentir-nos orgullosos de formar part del Camp de Morvedre. Nosaltres, hui cronistes i investigadors, així ho entenem i d’eixa manera ho valorem.

Deixar una resposta: