LLIBRES SACRAMENTALS “QUIN QUI LIBRI” DE BENAVITES – Jesús Peñarrocha

0
565

Jesús Peñarrocha – Croniste Oficial de Benavites

 Entrevista a Jesús Peñarrocha


Totes les poblacions tenen documents que remeten a la història del seu passat més antic. Molts d’ells desordenadament han perdut la documentació que certifica els seus orígens. Uns altres compten amb una carta de poblament que informa dels primers pobladors i del conveni signat entre els senyors i vassalls, com per fortuna és el cas de Benavites i Benicalaf.

També hi ha un grup de pobles que han tingut la sort de conservar els llibres sacramentals.

Arran de la celebració del Concili de Trento, ciutat situada al Nord de la Itàlia actual, desenvolupat en períodes discontinus durant 25 sessions, entre els anys 1345 i 1563, iniciat per Paulo III i finalitzat per Pío IV, ordenant a tots els sacerdots de l’església Catòlica el registre dels sagraments que en endavant pogueren administrar, el fet dels quals va ser enormement positiu per a la recerca de la història, tant general com a local, el fet de la qual va ser reconegut per part dels governants, des de feia anys i així s’explica que per ordre del rei Felipe II, amb data 22 de juliol de 1564, fora publicat a Espanya el Decret de Trento, sessió nombre XXIV, pel qual s’ordenava la constitució dels arxius parroquials. Des d’alguns anys abans algunes esglésies van començar a tenir una destacada informació demogràfica, no obstant açò, en altres poblacions fins a l’expulsió dels moriscs i la regularització de les pràctiques religioses cristianes no es va produir el naixement dels arxius parroquials un dels documents principals, com és el “Quinqui Libri”.

boda-nobleca
Acta matrimonial de 25 setembre 1752 – noces de nobles en Benicalaf

La seua denominació es deu al fet que arreplegaven totes les persones que havien rebut algun dels sagraments (batejos, confirmació, matrimoni, defuncions i excomunions), seguint les pautes que marcaven les diferents visites pastorals, les quals també s’arreplegaven en aquest llibre.

Pel que fa a la parròquia de La nostra Senyora dels Àngels de Benavites i a la de Sant Jaume, del desaparegut lloc de Benicalaf, la parròquia del qual va ser agregada a la de Benavites en 1902, ens cap el goig de tenir complets els llibres sacramentals. Des de l’any 1615 fins a 1670, es registren conjuntament els sagraments d’ambdues parròquies en un sol llibre, les que eren regides per un mateix sacerdot, continuant després els registres independents.

El primer bateig registrat és de data 7 de juny de 1615, en la persona d’ISABEL ANA VEGA, filla de Joan i de la seua dona Catalina, naturals i veïns tots dos de Benavites, administrat aquest bateig pel rector don Onofre Pelechá, sent els padrins Vicente Navarro i Jerónima Rifosa, també d’aquesta població.

La primera confirmació registrada ho va ser en data 2 d’agost de 1609, per l’Arquebisbe de València, fra Isidoro Aliaga, que va administrar aquest sagrament un total de 280 feligresos, de tots dos sexes i diferents poblacions encapçalant la llista MIGUEL ÁNGEL LÓPEZ, fill d’Andrés i Dionisia. Les localitats de procedència eren: Benavites, Benicalaf, Santa Coloma, Els Frares, Petrés, Faura i Quart de les Valls. Entre les confirmades de Petrés va ser donya Juana Perpiñá, dona de Victoriano Loqui, de la ciutat de València. filla de don Jaime Perpiñá, senyor de Petrés i de donya Jerónima Beneyto.

Quant als matrimonis, es va començar el llibre el dia 3 de març de 1626, sent el contret per RAYMUNDO ESTRADA, vidu per mort de Vicenta Llobet, natural d’Eslida i de nacionalitat francesa i ÚRSULA EXARCI, vídua de Pedro Vercher, habitadors de Benicalaf, presidit pel ministre don Francisco de Rama, regent de les parròquies de Benavites i Benicalaf.

Pel que fa al capítol de defuncions el primer registre ho va ser el dia 22 de febrer de 1625, en la persona d’AGUSTÍN ABOS, marit d’Isabel Emperadora, sent regent de la parròquia don Francisco de Rama. Aquest finat, va disposar en el seu testament una donació a favor de la parròquia de Benavites, consistent en un camp amb dos “garroferes” de la seua propietat, situades junt al barranc d’Almenara, perquè dels seus fruits, es diguen tres misses a l’any i també que se celebraren per la seua ànima onze misses pels pares servitas del Convent de Quart de les Valls, i sengles, pels pares predicadors del Convent d’Almenara.

Com anteriorment es diu, a partir de l’any 1670 cada parròquia va continuar amb el seu propi registre. L’últim bateig que es va celebrar en Benicalaf, va ser en data de 1855, en la persona de SALVADOR JOSÉ GOSTÍ LAYRON, fill de Francisco i Vicenta; l’últim matrimoni es va celebrar el 30 de juliol de 1855, entre VICENTE PERE i TERESA GARCÉS, tots dos naturals i veïns de Benicalaf, i l’últim enterrament realitzat ho va ser el dia 26 de febrer de l’esmentat any de 1855.

Cal recordar que el poblat de Benicalaf va ser agregat administrativament a Benavites l’any 1856 i la parròquia en 1902.

Deixar una resposta: