La nostra Senyora dels Àngels i el capellà de Benavites van de noces

0
775

Amb la visita d’una amiga molt especial, inicie una xicoteta ruta turística per alguns entorns emblemàtics de les Valls. Mai havia visitat la nostra vall.

La torre de Benavites era parada obligatòria per a visitar. Arribem amb cotxe i aparquem en la plaça del bisbe Vila. Els carrers plens de silenci i pau; només les notes musicals pel pas de l’aigua, en el seu emblemàtic safareig, era la música de fons.

enrique-rey-portaAnant pel carrer major, amb adreça la torre, les suaus notes musicals de l’aigua són absorbides, sense compassió, per una explosió musical de campanes ben afinades.

Eren prop de les 21 hores, del dissabte 3 de juny. Benavites no estava de festa, les festes locals són a la fi de juny, no sabia el perquè de tanta música de campana. Com la torre porta centenars d’anys en el mateix lloc, podia esperar un poc més i ens acostem a l’església, alguna cosa estaria passant, la distància per a arribar ben curta és.

Arribem a la cantonada del carrer major amb el carrer del forn i, l’alegria manifestada per les campanes estava suficientment justificada, unes noces per l’església! Traques; saquets de tela amb arròs; somriures d’alegria, esperem que per a molt de temps; vestits elegants de corts fins; barrets millor dit, pameles, no vaig veure cap; els cotxes, impecables; besades, a dolls; meravelloses imatges vistes en la plaça de l’església de Benavites.

L’església, amb la seua patrona La nostra Senyora dels Àngels, i el seu capellà Francisco Llorens, tenien el suficient motiu per a estar contents. L’església s’havia vestit de noces, ja molts no recordaven l’arròs en la seua porta. El capellà Francisco, en els seus dos anys i mitjà de rector a Benavites, no havia realitzat cap cerimònia de noces. L’església engalardonada amb flors i una catifa roja des de la seua porta fins a l’altar.

Al final vaig arribar a saludar al capellà Francisco, ho volia felicitar; no em va donar oportunitat per a açò. No sé si va fallar alguna cosa en la cerimònia o tenia pressa, la final de la Champions, entre el Real Madrid i la Juventus de Torí, ja s’havia iniciat, la veritat és que, la seua cara, amb els seus importants colors, no era senyal de fer amics.  La meua benvolguda amiga, si volia confessar-se, prompte es va adonar que no era el moment, es va desplaçar uns metres.

Aprofite aquesta oportunitat per a felicitar al capellà Francisco, per la seua primera cerimònia de noces a Benavites i, a la parròquia de Benavites, per seguir vestint de gala a la seua patrona La nostra Senyora dels Àngels.

Deixar una resposta: