LA COVA DE LA COLLITA EN QUART DE LES VALLS

0
1588
 sergi-arrando Escolteu les paraules de Sergi Arrando 

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DE LA VALL DE SEGÓ
COVA DE LA COLLITA- QUART DE LES VALLS

Aprofitant la invitació de l´ Associació de Veïns de Faura per escriure al voltant de la Vall de Segó, no puc evitar qüestionar-me quins són els nostres orígens , on estan i quin estat de conservació tenen.
Amb aquesta col•laboració, iniciaré un recorregut pels principals jaciments arqueològics de la nostra subcomarca i arèes d´ influència que rebem per motius geogràfics, històrics, etc. que romanen per damunt de les delimitacions (arbitraries de vegades) de la Vall de Segó.
Cal fer esment ací a un magnífic article publicat en la Revista d´ Estudis de Camp de Morvedre “Braçal” per Josep Ribera que du per títol “La toponímia de la Vall de Segó, una aproximació etimològica i semàntica” on fa una anàlisi molt acurada de la nostra toponímia tot basant-se en el Mapa Toponímic de la Vall de Segó que el grup “La Tella” va dur a terme i que es va publicar per la Caixa d´ Estalvis de Sagunt l´ any 1981.

Punxeu la foto que està al peu d’aquest text i voreu fotos interessants

la-cova-de-la-collita-portada_001Article on delimita geogràficament La Vall de Segó: “La Vall d Segó (o simplement Les Valls): situada en els contraforts de la Serra d´ Espadà, entre la Serra d´ Almenara (La Frontera, 378 m.) al nord, la Creu de Quart (346 m), el Tabalet i el Pic dels Corbs, a l´ oest, i la plana litoral a l´ est. Hi pertanyen els municipis de Faura, Benifairó de Les Valls, Quartell, Quart de Les Valls i Benavites. El barranc de Benavites delimita les províncies administratives de Valencia i Castelló i li atorga a aquesta darrera quasi un terç de l´ extensió de la Vall de Segó. En efecte, la divisió comarcal ha mantingut l´ arbitrarietat que suposa la divisió provincial entre Valencia i Castelló, tot situant Almenara i el seu terme municipal a la Plana Baixa, i separant-la per tant, de la seua subcomarca i la seua comarca naturals, que són la Vall de Segó i el Camp de Morvedre.”
La meua intenció no és qüestionar la seua intel•ligent afirmació, ben al contrari intentar buscar una raó geogràfica, històrica, etc. d´ aquesta divisió administrativa que hui dia podem considerar arbitrària:

a) Una explicació a aquest fet la donen en el llibre “Benavites i la Vall de Segó”, publicat per la Caixa d´ Estalvis de Sagunt l´ any 1979 i confeccionat per un grup de joves, (en el pròleg, Lluís Guarner ens fa la relació dels components: Antoni Bernat i Vila, Maria Empar Lázaro i De Acuña, Vicenta Dacuña i Aragó, Maria Jesús Soriano i Castillo, Joan Josep Forner i Conde, Vicent Soriano i Castillo, Josep Ignaci Bernat i Vila i Jaume Lairon i Vila i en la part artística Miquel Angel Català i Gorges) interessats en la història i els orígens de la seua vila i que ens deixà a tots els pobles de la Vall de Segó gratament sorpresos, on afirmen que: “( ) Tan el decret de divisió territorial de l´ any 1822 com el de 1833 determinaren en el cap i torre de Canet d´ En Berenguer el límit costaner de les províncies de Valencia i Castelló, però, algun temps després, amb l´ objecte de concedir termes municipals propis a les poblacions, cada volta més importants de la Vall de Segó, desplaçaren aquest punt fronterer uns cinc quilometres cap al nord, i prop de mig quilòmetre al nord-est fins trobar el barranc de Benavites.
Cal dir que el barranc de Benavites es coneix també amb el nom de “Barranc d´ Arguines” o també de l´ Arquet (Pareix ser que aquest nom es degut a un “arquet” de conducció de l´ aigua de la font cap a Almenara que creuava el barranc. En l´ any 1965 fou destruït per una barrancada, deixant sols restes laterals d´ arquets menuts) .
En el segle XIII ja servia el barranc de Benavites per a la delimitació de la Diòcesi de Valencia i Sogorb. Hui, el marge dret del barranc delimita a les dues províncies valencianes, atorgant-li a la de Castelló quasi un terç de la extensió de la Vall de Segó. 
Emilio Llueca Úbeda segueix aquesta explicació en el seu llibre: La vila de Benavites, Ajunt. de Benavites 1993.: “El terme municipal està drenat pel barranc de l´ Arquet, nom que fa referència a una conducció d´ aigua de la Font de la Vall de Segó amb direcció a Almenara, desaparegut després d´ una forta riuada en 1965, hui sols són visibles algunes restes laterals d´ aquest xicotet aqüeducte.

El barranc de Benavites o de l´Arquet és conegut també per barranc d´ Arguines, antiga població musulmana, hui desapareguda, en el terme d´ Algar del Palància on, junt a Sot de Xera, naix aquest barranc i que després de recórrer 20 quilòmetres, desemboca a la Mediterrània. Al segle XIII el barranc servia de referència per a la delimitació de la diòcesis de Valencia i Sogorb.”.
Si parlem de sentiments de pertinença, podem afirmar que en general , les relacions entre Les Valls i Almenara són molt fluides, partint d´ un fet innegable i és que la Font de Quart rega terres del terme d´ Almenara, que hi ha molts matrimonis mixtes i molts habitants de Les Valls tenen terres en propietat en el terme d´ Almenara i a l´ inrevés.

b) La frontera sud del terme actual de Les Valls podria tindre també una justificació geogràfica i històrica?
Es també bastant incongruent que el terme de Sagunt aplege fins a la benzineria baixant cap a l´ Estació de trens de Les Valls, el magatzem de Plasencia, etc. i almenys ha sigut l´ origen de tres intents que jo conega, al llarg de la història recent, de segregació dels terrenys propers a la carretera que baixa de Faura cap a l´ Estació de Les Valls del terme de Sagunt.
En un punt on conflueixen els termes de Sagunt, Faura i Quartell comença la partida dels Terrers, en Montiber, on s´ han trobat les restes d´ un assentament ibèric -romà i que segons Civera demostraria l´ existència d´ un corrent d´ aigua contínua pel lloc. Podem fer algunes hipòtesis:
b-1.- Hi havia alguna font prop que poguera abastir el lloc?
b-2.- El ibers ja van iniciar el sistema de reg de la Font de Quart conduint l´ aigua cap a l´ actual Partida dels Terrers? Aquesta hipòtesis dels ibers com els iniciadors del reg en la Vall de Segó ja l´ han exposat entre altres, els autors del llibret “Benavites i la Vall de Segó” i Civera.
b-3.- Seria també l´ antiga Via Heraclea, posterior Via Augusta un altre punt de delimitació?

entrada-cova-2
Entrada de la Cova

LA COVA DE LA COLLITA

Quan busquem l´ origen mes antic dels nostres avantpassats en la Vall de Segó, sempre apareix una referència a la Cova de la Collita en el terme de Quart de Les Valls, afirmant que en ella es va trobar ceràmica i un punxó d´ os de l´ Edat del Bronze valencià.
Tot i que el medi físic ha anat variant al llarg del temps i que la pluviometria també té variacions importants en el temps, la proximitat d´ una font d´ aigua als seus voltants (Font del Codoval), podria explicar que fora utilitzada com a refugi des de l´ antiguitat.
Per anar-hi, vaig demanar-li a Jose Bea Villamón que m´ acompanyara, ja que l´ accés no és presumiblement el que es faria d´ antuvi, ja que és molt més fàcil accedir-hi des de el nord-est, però, com que en l´ actualitat hi ha una propietat amb una tanca de metall, hem d´ accedir per la Font del Codoval . Des d´ ací vull agrair a José Bea la seua paciència.
Per altra banda, podem observar en les fotografies com algunes persones en actes de vandalisme deixen les seues petjades (grafittis, dates de naixement, etc.) que mostren el poc respecte que tenen al patrimoni històric de tots nosaltres.

FONT DEL CODOVAL

Les especulacions diuen que el nom de Cova de la Collita té el seu origen en el fet que en apoques de guerra, invasions, etc. utilitzaven la cavitat per amagar les collites per poder subsistir. Aquesta afirmació no deixa de tenir la seua lògica, ja que en les guerres carlines del s. XIX, a més de pagar impostos a les autoritats legítimament constituïdes, les partides carlines també exigien impostos i requisaven menjar als habitants de Les Valls.
En la guerra civil (1936-39) també va ser utilitzada per protegir- se dels bombardeigs de l´ aviació franquista.
Per anar a visitar la cova, vam quedar José Bea i jo un dissabte pel matí, i amb la furgoneta ens vam aproximar a la Font del Codoval. Ens vam apropar a la cavitat i la veritat és que va ser una excursió molt interessant.

FITXA DE LA COVA DE LA COLLITA EN EL PLA GENERAL D´ORDENACIÓ URBANA DE QUART DE LES VALLS (1988)
LA COVA DE LA COLLITA VISTA DES DE LA FONT DEL CODOVAL. EL DESNIVELL ÉS PROU CONSIDERABLE. A LA DRETA PODEM OBSERVAR LA TANCA QUE BARRA EL PAS PER L´ALTRA VESSANT DE LA MUNTANYA.

INICIE L´ASCENSIÓ CAP A LA COVA .

VISTA DE LA FONT DEL CODOVAL DES DE LA COVA

VISTA DE LA MUNTANYA DE LA CREU DES DE LA COVA.

VISTA DE LA VALL DE SEGÓ.

VISTA DE LA LLOMA DEL CODOVAL (LA CATXOLA)
ENTRADA A LA COVA
ENTRADA A AL COV
LA ENTRADA VISTA DES DE L´INTERIOR

VISTA DE L´INTERIOR DE LA COVA

INSCRIPCIONS ACTUALS EN LES PARETS .

INSCRIPCIONS ACTUALS EN LES PARETS

BAIXANT DE LA COVA DE LA COLLITA

Associats amb la Font del Codoval, hi ha dos jaciments que també mereixen la nostra atenció i que tenen la seua corresponent fitxa: La Lloma del Codoval i la Necròpoli del Codoval.

FITXA DE LA LLOMA DEL CODOVAL EN EL PLA GENERAL D´ORDENACIÓ URBANA DE QUART DE LES VALLS

FITXA DE LA NECRÓPOLI DEL CODOVAL EN EL PLA GENERAL D´ORDENACIÓ URBANA DE QUART DE LES VALLS.
De la Lloma del Codoval, també anomenada La Catxola o la Muntanya de la Casa del Rector, faré un reportatge fotogràfic més endavant.


Deixar una resposta: