Josefina Escobí Castelló, 100 anys, filla i veïna de Faura

0
1689

Josefina Escobí Castelló, avui 19 de març de 2017, no sols és el seu sant també compleix els cent anys. Es va casar amb José Rey, germà del meu pare i benvolgut oncle.

La seua mare es deia Rosa i el seu pare José. Pel motiu de nàixer el dia de Sant Josep, la van batejar amb el nom de Josefina.

enrique-rey-portaAquesta setmana passada, li vaig fer una visita per a comprovar amb quina il·lusió esperava els 100 anys. El primer, li vaig preguntar que com estava i em va respondre –anem passant. Què em diu? –Què t’he d’explicar, tu que véns de fora.

Dins de la gran quantitat d’anys complits, les cames i els oïts, que necessiten aparell per a escoltar, és l’única cosa que té avariat.

A les meues preguntes, les seues respostes estaven plenes de pausa i silencis però, al mateix temps, concretes i plenes de coneixement.

Li pregunte –Quants anys farà? –no ho sé, em diu. Tu ja ho sabràs –sí, li responc.

Els anys ací estan. Massa anys. Què pintes. Jo no volguera viure tant, Déu no vol. Quan Déu vuiga.

A quina hora menja? –quan acaba la mascletá. No l’escoltarà –sí, em pose l’aparell. Després em pose a menjar, i ve just per a vore la novel·la. Quina novel·la està veient? –Una de bous, AMOR BRAVIO. -Sí que s’ho passa bé, li dic, -m’entretinc.

Record amb nostàlgia quan la meua tia Fina i el meu oncle Pepe, estaven junts, no hi havia any que faltaren a les falles i, com a visita obligada, vore a la Mare de Déu. Gran devota de la mare de Déu, amb la seua imatge enganxada al seu pit, li acompanya a tota hora.

Li done una besada i li dic –em vaig, ja vindré per a felicitar-la la setmana vinent, em respon, -la meua mare va morir el dia de San Josep, ja vorem jo. Com si volguera dir-me, que li agradaria, que fóra el mateix dia que la seua mare.

Avui estem a 19 de març, afortunadament, Déu ha volgut que la meua tia Fina, contínue entre nosaltres.

No podia deixar de passar aquest dia, tan especial, sense dedicar-li aquesta xicoteta ressenya. Li la dedique amb tot el meu afecte i cor. Ha format, i segueix formant, part de la meua vida. Seguisc volent-la com sempre. La meua tia Fina.

Una besada molt forta i, segur, que en les pròximes falles, escoltarà les mascletaes.

Deixar una resposta: