Faura, Burgos, El Cid Campeador y la Reina

0
180
Cid-1
Aldaba – Pany de l’Església de Santa Águeda

Ara fa un any vaig estar a Burgos, Vaig anar a visitar al Cid Campeador i, açò va ser el meu viatge:

El dimecres, dia 8 de juliol de 2015, el meu fill havia d’estar a Burgos a les 20 hores, en la presentació d’un curs musical, convidat pel professor Alexander Detisov. Cada estudiant s’havia d’organitzar el seu viatge. Vaig decidir portar-ho amb el meu cotxe i així, aprofitar la conjuntura per a fer-li una visita al Cid Campeador i a la ciutat de Burgos on, mai, vaig tenir l’oportunitat d’acostar-me.

Vaig informar al navegador del mòbil i eixim a les 13 hores. El navegador m’indica que vaja per la carretera Sagunt-Burgos. A la senyoreta del navegador intente fer-li un cas absolut.

7 hores de viatge va ser per a arribar a Burgos. En una sola ocasió, que no li vaig fer cas a la senyoreta del navegador, bona nit amor meu!,  cap a Pamplona em vaig anar. A Pamplona, a vore Sant Fermín, no volía anar.

Bu-5
Peces del Museu de Burgos (Casa de Miranda i Íñigo Angulo)

En els quasi 500 km., vam tenir l’oportunitat d’observar diferents paisatges: Regadiu, secà, muntanyes frondoses… De Faura a Terol, el paisatge, pràcticament, de regadiu, prou bé. De Terol a Calataiud i Soria, paisatges plans i carregats de sol, algun arbre solitari en les planes de xicotetes muntanyes amb arbusts amb la sensació d’estar veient una pel·lícula de vaquers en directe i, estar esperant que algun indi o vaquer dels de mal seient, apareguen per l’horitzó. En el camí apareixien xicotets llogarets, alguns ja despoblats, poca vida es veia, de els quals, recorde dues curiositats: en l’entrada d’un llogaret, estava el cementeri amb un cartell en la porta que deia: “ABANDONAT”, els bancs creditors no crec que vagen a cobrar, els familiars dels difunts, sembla que tampoc a visitar. I l’altra, també un llogaret amb el seu cementeri, i un altre cartell en la seua porta que deia: “VENDA DE FRUITES I VERDURES”, els residents del cementeri, poc podran comprar, els veïns i turistes, no sé si tindràn valor. A uns 100 km., de Burgos, el paisatge canvia a boscos frondosos de pins altíssims; serradors, molts; pobles amb certa rellevància, habitatges de pedra treballada d’estil medieval i, amb el toc de modernitat de, algun semàfor per a la circulació.

Cid-7
El Cid Campeador, en festes de les Penyes 2015

Havíem de presentar-nos en la Residència Sant Agustí i preguntar pel director del curs. Varem arribar tard, ens estaven esperant en l’entrada de la Residència. El director no estava. Estava una altra persona en la seua substitució. Una persona molt amable i agradable. Va ser la primera persona burgalesa amb la qual vaig parlar. Ens va deixar a tots molt bén instal·lats, cadascun en el seu lloc. El meu fill, acompanyat per la resta d’estudiants del curs musical. Jo, instal·lat en un hotel, esperant amb il·lusió les sorpreses que em podien ocasionar la ciutat de Burgos.

He de dir que veníem dels 37 graus de Faura. Jo, més xulo que un vuit, amb mànigues curtes, òbric la porta del cotxe i… retirada. Sobre els 10 graus i un vent fresquet, fresquet, que venia dels Becs d’Europa i acampava pels carrers de Burgos. L’Arc de Santa María, no té porta, és inevitable que passe el fred. Cal portar una jaqueta. Quan el burgalès diu “fa fresquet”, el visitant està tiritant de fred i necessita l’abric.

Cid-10
Botifarres de Burgos – Fonda riMboMbin

Dijous dia 9. Prompte m’alce del llit, no podia dormir, pot ser que estranyara el llit o pel cansament del viatge. Mire per la finestra i, la primera persona que veig, portava màniga llarga, la segona, també. Mareeee! i, jo, sense màniga llarga. Desdejuni copiosament, entre altres coses, formatge de Burgos; no podia començar d’una altra manera el dia. Mentre, llambregava la llista de carrers i localització dels monuments de Burgos.

Sobre les 11 hores, isc al carrer. No tan fresc però, segueix arribant el vent dels Becs d’Europa. Falta de previsió per la meua banda, no portava cap màniga llarga en la maleta. Havia de comprar una. En cada família de Burgos, el jersei és una peça de vestir com el pa per a menjar, tots els dies. Si veus a una persona pel carrer, amb una jaqueta sota el braç, és de Burgos.

Caminant, el sol, que a cada minut es notava més calentet i el vent que anava cessant, el meu cos estaba prenent una temperatura més calenteta. Així, pràcticament, tots els dies de la meua estada i, sembla ser que, així és a l’estiu. Dormir! amb manteta. En l’hivern, el vent dels Becs d’Europa, no et permet ni saludar pel carrer. Només els ulls van descoberts. El Cid, a l’hivern, no solament portaria jaqueta, segur que jaqueta, abric, capa, ….

Primer, vaig decidir passejar-me al lliure albir, pel casc històric de Burgos, per a conèixer els seus entramats carrers i el que més em poguera interessar veure i recórrer en els pocs dies de la meua estada.

Pere-1
Segellat pelegrins – Catedral de Burgos

Vaig agafar el carrer Madrid, fins a arribar al Pont de Santa María, per a creuar el riu Arlanzón i arribar a l’Arc de Santa María. Com si creuares el túnel del temps, és el que va significar per a mi l’Arc. No solament la catedral, tot et sembla medieval. Els turistes; uns més elegants, altres menys elegants, uns altres amb roba esportiva o, amb la roba que us pugueu imaginar, és igual. Assegues que tots formen part de l’edat mitjana i, si en algun moment et distraus, ací està el Cid Campeador, tot monumental amb la seua espasa “Tizona” o la “Bugada”, no sé quina porta, i el seu cavall Babieca per a recordar-t’ho.

Vaig arribar fins a la Plaça de Sant Joan, on en l’antic monestir de Sant Joan s’està impartint el curs de música. L’edifici està rehabilitat, l’entrada espectacular, luxe medieval. Aprofitant que el riu Arlanzón, desemboca en el Pisuerga, he de dir que en una part de l’edifici, les seues classes tenen goteres, era impossible fer classe en elles, una penosa llàstima.

pont
Puente de Santa María amb vista a l’Arc de Santa María

En el carrer Sombrerería, en una Fonda de tapeo, vaig tapear amb tapes tradicionals de Burgos. Boníssimes.

D’ací, retorn a l’hotel, caminant pel Passeig del Espolón. Passeig que segueix paral·lel al riu Arlanzón. Un bonic Passeig on vaig tenir la sort de trobar una fira d’artesans.

Després d’una siesta reglamentaria. Ho necessitava, l’energia la tenia sota mínims. A les 20 hores, ja coneixent el camí, vaig amb direcció a la Catedral, tots els meus amics de València, tots! m’aconsellaven que vera la Catedral. Ja estava tancada. Al matí vaig tenir un lapsus, no em vaig fixar de l’horari, tanquen a les 18,30 hores. Vaig visitar l’oficina de turisme, vaig tenir dificultats per a trobar-la, està cèntrica però, en un xicotet carreró poc visible.

Cid-9
Conservatori de Música a l’Església de Sant Lesmes

Els carrers estaven abarrotats de gent. Els bars i fondes de picoteo, de gom a gom. Dins dels locals i en el carrer. És difícil resistir-se a no picotejar, picoteje. Gaudint amb el paladar de les clàssiques botifarres de Burgos i unes creïlles braves, més aviat crec que braves no! Miuras, sí. Em crida el professor de violí, Alexander i quedem per a prendre alguna cosa. Ens veiem en la Plaça Major i, després ens anem amb direcció a la fonda riMboMbin. Espectacular les botifarres de Burgos, acompanyades d’un pimentó de piquillo. Vaig tornar a menjar-les, aquestes em van agradar més que les de la primera fonda. En acabar, em vaig anar a reposar les botifarres.

De retorn a l’hotel, vaig observar que els semàfors només existeixen als afores del casc històric però, el més xocant és que semblen uns carrers plens de pollets. Quan el semàfor del vianant es posa verd, comença a piular fort i, a poc a poc, va disminuint fins a silenciar. Sé que es una ajuda per a les persones invidents pero es com sensació de donar-te pressa per a creuar!, sempre amb presses.

Cid-8
Fondes al carrer Sombrereria

Divendres dia 10. Desdejune bé, també amb formatge de Burgos. Vaig eixir amb la intenció de veure museus, no vaig a especificar, hi ha molts i variats. De tanta cultura vista, no recordava que havia de menjar. Per recomanació vaig ser, al Restaurant Ojeda, a menjar el clàssic be rostit al forn. Estava boníssim però, he de reconèixer que, no sóc de menjar carn, em van faltar forces per a acabar-ho. Em vaig anar a l’hotel per a donar-li assossec al be.

A les 20 hores, em vaig anar al Palau de Congressos a una Conferència realitzada per Pedro Duque, l’astronauta. El tema, ja us ho podeu imaginar, de l’espai. Concretament del risc dels meteorits. Meteorits que porten perill hi ha molts, igual per l’espai que per la terra. Entres amb la il·lusió de saber més i ixes espantat per saber tant. Va ser molt interessant.

Bu-1
Palacio de Congressos

Va finalitzar i em vaig anar a passejar pels carrers medievals de Burgos plens de montadits, tapes i pinchitos; un plaer. El passeig, no solament és un plaer per al paladar també, és per al benestar emocional.

Una altra vegada, una altra vegada vaig estar en el riMboMbin, m’ha agradat molt. He provat altres montadits tradicionals i per a postres, una sopa de xocolate blanc amb una bola de gelat de taronja, increïble. Part del bigot, es va quedar en la sopa. Amb l’altra part del bigot em vaig anar a dormir.

Dissabte dia 11. Em tocava veure la Catedral. Desdejune de gom a gom, havia de carregar el dipòsit per si em perdia en la Catedral. A València, em deien que és immensa. Vaig complir els consells rebuts, vaig menjar formatge de Burgos i embutits del rogle.

Cid-6
Fabricació de Botes Fills de Valentín Domingo

Isc amb adreça a la Catedral i, per un carreró que ja vaig passar el dia anterior, vaig dubtar a entrar, pero, vaig recordar un cartell que deia “BOTERÍA”. Aquesta vegada no em vaig poder resistir, vaig entrar i li vaig preguntar al senyor que estava allí si li podia fer unes fotografies. Creia que era una tenda de vendre botes, no per als meus peus, per al vi. Sí que era un taller d’artesans on fan les botes i, també, les venen.

Els mestres boteros són de Burgos. En la mateixa població de Burgos, van arribar a ser 26 artesans. Avui dia només queda un, “BOTERÍA DOMINGO – ELS TRES D.D.D.”.

Cid-4En la màxima esplendor de les boterías, Botería Domingo va arribar a tenir 40 operaris. Avui dia i després de quatre generacions, continuen la tradició botera, un fill i una filla de En Valentín, de 80 anys d’edat i tercera generació. De tot el procés que es feia per a fer una bota, només s’ha deixat de fer un, adobar la pell. Està prohibit per sanitat.

Vaig tenir la sort de coincidir en el dia de l’aniversari del fill de Valentín. Em van convidar. Havien galletes variades i mistela. La mistela era de València. Vaig passar una bona estona, amb gent nativa burgalesa. De la Catedral, ni recordar-me.

En la Plaça del Rei Sant Fernando, hi havia un concurs de pintura lliure de Burgos. Centenars de pintors, amb els seus cavallets i llenços, tractant de plasmar alguna de les tantes imatges que et pot regalar la ciutat de Burgos. Havien de moltes comunitats, el premi era un bon reclam. 6.000 € per al guanyador, els 20 següents per a exposicions i possible venda del quadre.

Cid-11
Capella de Sant Enrique – Catedral de Burgos

Ara sí, vaig a la Catedral. Compre l’entrada i gens més entrar veig que tots els visitants estaven parlant amb el mòbil. Em vaig preguntar, quina casualitat que tots tinguen alguna cosa que parlar pel mòbil? què es comunicaran amb les imatges? Clar! Em vaig passar la taquilla on et donen una espècie de telèfon, el qual, serà la teua guia particular per tota la Catedral. Ja ho sé, sóc de poble.

És tan grandiosa la Catedral, que si vols vore tot el que et diu la guia del telèfon, pots estar de dos a tres hores. Avant arrere, arrere avant, un cabaç de metres. Per a mi, és massa arròs. Em vaig posar, la guia, penjada del coll i a la meua marxeta anava observat les meravelles arquitectòniques. Com no podia ser d’una altra manera, vaig veure la tomba del Cid i de, la seua esposa, Na Jimena. Per cert, El Cid, a València va morir i va estar enterrat molts anys, posteriorment, les seues restes van viatjar per molts llocs fins a arribar a Burgos, no ho deixaven descansar. El Cid Campeador ens uneix. 

Cid-2
Pelegrines Americanes en el camí de Sant Santiago

Isc de la Catedral i, com és pas de pelegrins del Camí de Santiago, vaig coincidir amb uns quants. Vaig gesticular amb dues xiques pelegrines americanes, més no podia fer. Venien amb bicicleta, deuen tenir bones cames, per a venir de tan lluny, eh!

Dinava a les 16’30 hores, l’horari protocol·lari estava trencat. Vaig provar altres tapes que em quedaven per provar i, ràpidament, em vaig anar al descans del caminant.

A la vesprada, després de passejar pel Passeig del Espolón, i veure la fira d’artesans, em vaig anar a l’Arc de Santa María. A les 20 hores, en el mateix Arc, hi havia concert de la Banda Municipal de Burgos. Sembla que amb poca tradició, tenen entre 55-60 músics. Per al que és Burgos, han de fer una miqueta més d’esforç.

Banda
Banda Municipal de Burgos – Arc de Santa María

Després del concert, als carrers del tapeo per a sopar i, d’allí, a descansar. Demà he de partir, em quedaria més temps però, la meua programació no estava en condicions per a quedar-me mès temps. Ara ja sé el que em pot esperar a Burgos.

Diumenge dia 12. Em vaig alçar sabent que el bitllet de Burgos s’havia acabat. Em vaig alçar amb la intenció de partir cap a Faura, a les 12 hores del migdia, aprofitant que havia d’abandonar l’hotel.

A les 10 hores sona el meu mòbil, era una xicona que vaig conèixer en els meus passejos per Burgos. Em va proposar ensenyar-me els recovecos més íntims del casc històric de Burgos. No vaig poder resistir a tal temptació. Vaig acceptar.

Bu-2
Font del Passeig de la Illa

Em va ensenyar, el Passeig de la Illa d’estil francés, bonic però, el jardí, com si li faltara vida, també en va ensenyar la part de Burgos més carregada d’història religiosa i menys transitada pel turista. Burgos està replet de Casernes i Convents, ben confessats estaran els veïns, segur. Davant l’absència de bars i fondes, el pas del turista per aquests carrers, és més específic per la història de Burgos. Moltes coses interessants vaig veure, la que més em va impactar, pel simbolisme històric, va ser, l’església de Santa Águeda on, l’any 1072 va tenir lloc el conegut episodi de la Jura de Gadea encara que, existeixen algunes opinions que va ser una invenció per la manca de base històrica o documental. El rei Alfonso VI, l’any 1088, va castigar amb el segon desterrament al Cid Campeador. Vaig passar per la mateixa porta que va eixir El Cid, el qual, va agafar la seua espasa, no sé quina seria, va muntar al seu cavall Babieca i amb un pas lent, sòlid i cap alçat, va seguir pel carrer dels Ambaixadors fins a arribar a l’Arc de Santa María, desapareixent per l’horitzont. Ací va ser quan va decidir actuar com un Cabdill independent a la conquesta del mediterrani i el seu pas per Almenara i Sagunt.

Cid-3
El meu últim Bar, el meu últim montadito en el Bar Gaona Jardí

Després de la batalla acabada, necessitàvem refrigerar els nostres cossos. No, per lo dura que va ser la batalla, perquè ho exigia el guió. En Gaona Jardí, refrigerarem.

No sabia amb qui estava, al mateix temps, pressentia que alguna cosa passava. Em vaig assabentar, estava amb la reina de Burgos. Jo, sóc rei però, sense corona. Ella, sí que té corona i, de Castella. Caràcter clàssic Burgalès: parla ràpid, amb un espanyol perfecte, amable, freda, seria, directa, no et dóna voltes i, si no t’agrada, t’aguantes. Tota aquesta combinació, amb una xicoteta dosi de calor del mediterrani, el passeig medieval va ser boniquet. La senyoreta, de primer cognom, també té Rei.

A les 16 hores, vaig eixir de Burgos, amb destinació a Faura. Sentia una sensació complicada en el meu cos, sentia que em deixava moltes coses més per vore i disfrutar.

Vaig arribar a casa a la una de la matinada del dilluns. Entre en el garatge, vaig obrir la porta del cotxe i, un fort colp de calor va ser la rebuda que vaig tenir a casa. Vaig començar a suar sense control algun. El primer que vaig pensar, a Burgos estava millor. 

Àlbum de fotos de la meva estada a Burgos

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=BEeczdVFJ44&w=420&h=315]

Deixar una resposta: