ELS INICIS DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA EN FAURA (1939-1940) – Sergi Arrando i Mañez

0
864

Publicació de la trobada de instituts d’estudis comarcals que es va dur a terme l’any 2016 – Article “Els detinguts en el dipòsit municipal de Sagunt el 1939”

Amb motiu de presentar un treball al voltant de la Memòria Històrica per part dels diferents Centres d´Estudis Comarcals en un Congrés realitzat en València en la Facultat de Història, ens van demanar una col·laboració a algunes persones que hagueren estudiat aquest període.

Es clar que jo no sóc especialista ni en Història Contemporània i encara menys de la Guerra Civil, però, en el estudi al voltant de la Banda de Música abans i després de la guerra civil espanyola (1936-39) , vaig aprofundir una miqueta en les circumstàncies tan terribles que van viure els nostres pares, avis i besavis de Faura. Aquest article va ser publicat en la revista Llogarets editada per l´Ajuntament de Faura. El treball que a la fí vam iniciar a fer duia per títol: “Els detinguts en el Dipòsit Municipal de Sagunt el 1939” i es va centrar en un estudi de les persones que van ser detingudes i portades a aquest dipòsit per a la seua distribució posterior en altres presons entre els mesos d´ octubre a desembre de 1939.

Jo sols vaig fer un seguiment de les persones que van ser traslladades des de la presó de Faura. Per sort tenim els testimonis de faurers víctimes de la repressió com Miguel Ramón Gollart, veí de Faura, que afirma:

“(   ) Y a los pocos días por todas partes eran campos de concentración y aquí en Los Valles todos los almacenes de la estación (de trenes) tenían a toda la juventud que estaba en la guerra, soldados que iban por las carreteras y caminos y los metían allí. (  ). Luego cada uno pedía a sus familiares que solicitaran a las autoridades un aval de buena conducta y a los curas que entonces tenían mucha influencia, y les hacían un aval al que querían y el que no pues no se lo hacían y así pasaban los días. Los avales se componían de Buena Conducta e Indiferentes y los que no tenían influencia pasaban a San Miguel de Los Reyes o a la cárcel Modelo de Valencia. Y luego empieza la represión por todas partes de la Zona roja como la llamaban y empiezan a encerrar al que ellos querían, más por venganzas personales que por malas personas, aquí en Faura encerraron muchas personas del pueblo y las tenían (  ) en el almacén de Tomás Miguel, hoy Caja Rural de Valencia, como un maestro que tenia yo que le llamaban Francisco Valls, otro maestro que se llamaba Justo Altabella, el alguacil Eduardo Rodrigo, el secretario Adolfo Sánchez, todos muy buenas personas y también a Juan Amer, que era alcalde cuando empezó la guerra y salvó al pueblo de Faura de que mataran a algún vecino exponiendo su vida (  ). Y los domingos los llevaban formados a desde el almacén de Tomás Miguel a la Iglesia, y por las noches a muchos les tapaban los ojos y les pegaban, pero a algunos como no les tapaban bien los ojos sabían quienes eran (los verdugos) y cuando ya pasó bastante tiempo, o mejor dicho varias semanas, se los llevaron a unos a la cárcel de San Miguel de Los Reyes y a otros a La Modelo de Valencia, y estuvieron mucho tiempo hasta que les llegaba el turno para juzgarlos, a muchos cuando los juzgaron los desterraron del pueblo, el que más cerca a Sagunto, a otros los dejaron libres, pero a Luís Ocaña Navarro y a Emilio Salvador Bella los fusilaron en Paterna. El maestro Francisco Valls, el secretario Adolfo Suárez y el alguacil Eduardo Rodrigo quedaron destituidos de empleo y sueldo ( ) y el maestro Justo Domènech Altabella murió de sentimiento en la cárcel.

En resumen, un desastre y muchas venganzas personales y los que más mal hicieron fueron José Camarelles y Luis Ramón Ribelles, el primero cómo Alcalde y el segundo cómo Jefe de Falange.(1)

La guerra civil la va donar el dictador Francisco Franco per acabada l’1 d’abril de 1939 oficialment, però, les tropes franquistes van entrar en Faura el 29 de març i des d’eixe moment va començar una lenta però implacable repressió.

Suposem que en la majoria de pobles va passar el mateix: les autoritats republicanes van ser substituïdes per persones nomenades per la seua afinitat ideològica amb els vencedors i en cas de no complir les expectatives en la repressió eren substituïts per altres individus més compromesos amb el nou ordre. En les presons improvisades dels pobles es va utilitzar sistemàticament la tortura per aconseguir delacions i testimonis que en un estat de dret serien impensables, i amb els càrrecs reals o inventats van ser enviats els presoners que les autoritats locals consideraven mes perillosos o més compromesos amb la República, a Sagunt.

En la relació de presoners d’octubre de 1939 podem identificar a Tomás Guillem Villagrasa, membre de l’UGT i component del Consell Municipal de Faura constituït el 30 de gener de 1937.

També està Luís Ocaña Navarro, membre del Partit Socialista que va ser elegit Alcalde President del Consell Municipal de Faura constituït en 30 de gener de 1937 fins que va ser cridat al front i que després de patir un judici sense opcions de defensa, va ser afusellat en Paterna.(2).

Guerra-11

Luis Ocaña Navarro. Arxiu: Electra Ocaña. Fotografía amb el traje de soldat, suposem que cap a l’any 1938

Un altre presoner de Faura era Emilio Salvador Bella (El Ferrer) que en la narració anterior ja ha quedat clar que serà l’ altra persona veïna de Faura que va ser afusellada en Paterna.

Guerra-22

Emilio Salvador Bella. Arxiu: Familia Salvador Bella

I  per últim Miguel Lafont Torres, que no tenia cap càrrec institucional.

A aquestos tenim que sumar en el mes de novembre a Miguel Queralt Ribelles, membre del Consell Municipal constituït el 30 de gener de 1937 i militant de la CNT, José Torrente Sánchez, també militant de la CNT i component del primer Consell Municipal, Joaquin Querol Aragó, militant de la FAI i membre del primer Consell Municipal, Manuel Micó Juliá, militant de la CNT i membre del Consell Municipal constituït el 3 de maig de 1938, José Antolí Salvador i per últim Asensio Cabo Avinent que va ser President de la Societat Obrera abans de la guerra civil.(3)

Després de passar per la presó de Sagunt, alguns d’ ells van fer cap en El Puig, San Miquel dels Reis o la Presó Model de València.

LUIS OCAÑA NAVARRO (1906-1940)

Nascut el 23 de gener de 1906 en Faura, fill de Luis Ocaña Vicente, membre de la Societat Obrera de Faura i de l’Antiga Societat Musical de Faura,  i de Teresa Navarro Vidre. El 26 de març de 1933 es va casar en una boda civil amb Francisca Diego Godos amb qui va tindre dos fills; Electra Ocaña Diego nascuda l’ 11 d’ Octubre de 1934 i Luís Ocaña Diego nascut el 17 de gener de 1937.

En el mes de gener de 1937 va ser elegit president del Consell Municipal de Faura, del qual formava part representant al Partit Socialista, deixant el càrrec el mes d’abril de 1938 per incorporar-se al servei militar en ser mobilitzada la quinta de 1927 pel Govern de la República.

En finalitzar la guerra civil, va ingressar en la presó de Faura . Després va passar a Sagunt i posteriorment a la presó Modelo de València de la qual va ser conduït al cementeri de Paterna on seria afusellat el 23 d´ octubre de 1940 .

En el mes d’octubre de 2014 es va realitzar l’acte de col·locació d’una pedra de marbre en el Parc Mediterràni ( al costat del cementeri de Faura) amb el següent contingut:

Luis Ocaña Navarro

1900-1940

Alcalde President del Consell Municipal

durant la guerra civil.

Afusellat el 23 d’ octubre de 1940

al cementeri de Paterna

per defendre la legalitat republicana.

Que el seu nom no s’ esborre de la història.

Faura , octubre de 2011

Acte presentat per la regidora de cultura Consol Duran, amb la presència de l’Alcalde de Faura Toni Gaspar Ramos, l’anterior Alcalde Enrique Ferrer, El fills de Lluís Ocaña, Electra Ocaña Diego i Luís Ocaña Diego amb els seus familiars, En Joan Garcés Queralt  (Director de la Banda Municipal de Castelló i de València), els seus fills Vicent Garcés i Joan Enric Garcés, Isabel Mañez González (Secretaria de les Joventuts Socialistes en la guerra civil) i un gran nombre de veïns que van voler acompanyar a la família en aquest acte tan emotiu.

Guerra-3

Acte de col.locació d’una pedra grabada en homenatge a Luis Ocaña Navarro l’any 2011. Presentant l’acte la regidora de cultura Consol Duran. La inscripció es pot observar darrera, en el parc Mediterràni en la muntanya la Rodana de Faura

Guerra-4

L’acte va comptar amb l’assistència entre d’altres de Toni Gaspar Ramos (alcalde de Faura), Enrique Ferrer (anterior alcalde de Faura), Joan Garcés Queralt (director de la Banda Municipal de Castelló, Banda Municipal de València i director honorari de la Banda Societat Joventut Musical de Faura), els fill de Lluís Ocaña, Electra Ocaña Diego i Lluís Ocaña Diego amb la familia. Isabel Mañez González (secretaria de les Joventuts Socialistes al llarg de la guerra civil), els fills d’en Joan Garcés Queralt, Joan Enric i Vicent Queralt i molts veins i veïnes que van voler acompanyar a la familia en aquest acte acompanyament musical

CONCLUSSIÓ:  Ja fa més de 40 anys que va morir el dictador Francisco Franco i es va donar pas a la democràcia. Després d´una transició modèlica per a molts estudiosos, encara resta normalitzar alguns fets ( som el segon país del món darrera de Cambodja, que va patir el règim genocida i comunista de Pol Pot, el veritable nom del qual era Saloth Sar, amb més foses comunes i morts sense identificar del període de la guerra civil i anys posteriors), encara hi ha persones que reclamen que els seus morts descansen en un cementeri i pense que independentment de la ideologia, religió, etc. tots tenim dret a enterrar els nostres morts en el lloc que la seua família propose i determine,  ja que com be diuen les associacions de víctimes de terrorisme no pot haver-hi perdó sense justícia i en el nostre país alguns volen que seguisca  el silenci i no mirar cap enrera. Però sols hi ha una xicoteta diferència entre els que van guanyar la guerra que van fer una “causa general” per conèixer els excessos que es van cometre en cada poble. Es clar que els del bàndol vencedor van recuperar i honrar els seus morts, però, van impedir que els vençuts ho pogueren fer en massa ocasions. En una societat tan barrejada com la nostra on tenim capellans, militars, votants de dretes i d´esquerres en la mateixa família, negar el dret a qualsevol  valencià i/o espanyol a recuperar les restes dels seus familiars si eixa és la voluntat de la família, hem sembla bastant inmoral i injust i supose que les noves generacions abordaran aquest punt amb la normalitat i justícia que mereixen els nostres avantpassats. Tot i que l´ONU li ha dit al govern que hi ha que fer reparació a les víctimes innocents, el president del govern es delectava afirmant que no havia destinat ni un euro a la  Llei de Memòria Històrica i pense que dins la marca Espanya, també ens jutgen per com tractem a les persones indefenses i als familiars de represaliats, tot i que no quede molt be estèticament obrir de vegades foses comuns o retornar cadàvers del “Valle de Los Caidos”.

Sergi Arrando

Juliol de 2017

(1) Entrevista publicada en la revista “Llogarets – Revista d’estudis de Faura” num. 2 . Edit. L’any 2008 en l’ article: “La guerra civil i la refundació de la banda Societat Joventut Musical de Faura. (1926-1948) de Sergi Arrando. Pàg. 80-81.

(2) Breu biografia de Luis Ocaña Navarro en la pàg. 83, 84 i 85.

(3) Una breu biografia d’ Asensi Cabo Avinent (1898-1979) va ser publicada en Braçal, en el num. 50, edit. en 2014 dins l’ article: “L’ escriptura de la Societat Obrera, un document històric de Faura recuperat.” De Sergi Arrando. Pàg. 56, 57 i 58. En ella queda patent que va ser falsament acusat i que després de passar per la presó de Sagunt va anar al Puig de Santa Maria on va ser alliberat, tornant a casa a peu, camp a través i malferit pels maltractes soferts.

Deixar una resposta: