El rei lleó de Generali, de la I Fira del Comerç, em comunica que sóc l’agraciat del seu premi

0
744

Una vegada acabada la vesprada, els comerciants havien d’arreplegar, per a mi, la fira havia finalitzat. Només em faltava fer una publicació de la meva experiència firal.

enrique-rey-portaFinalitze la publicació. Ja cansat, el llit em reclama. En els meus somnis, de la nit, pensava que m’acompanyarien els angelets per a un descans més plaent. Els angelets no van aparèixer, jo els vaig cridar; no van donar el més mínim senyal de la seua presència.

A mitjanit vaig entendre el poc cas a la meva cridada. Ho tindrien molt clar. Un lleó rugia amb tot el seu poder de ser el rei de la selva. En els meus profunds somnis, òbric els ulls, veig que s’acostava com eixint d’un roig foc. Vaig exclamar –és per a seguretat dels clients! Només està de guàrdia! Estava espantat. L’esglai em va despertar.

Mare meua! El lleó de la filla de Doroteo m’estava donant una nit de por. Què no li hauré caigut simpàtic pel que vaig comentar d’ell, en l’article de la fira? O, pot ser, que siga perquè ho té més fàcil amb mi, no ha d’esforçar-se molt, m’agafarà ràpid i aperitiu, duret pero, al fi i al cap, aperitiu es.

El dimecres, al migdia, m’arriba un wasap dient-me: -no em puc fer amb tu. El nombre de mòbil no ho tenia en la meua agenda, no sabia qui era. Em vaig preguntar –serà el lleó que segueix perseguint-me, no em localitza i és capaç d’enviar-me un wasap? Podria ser que el somni s’estava fent realitat?.

Als pocs minuts m’arriba un altre wasap del mateix nombre. Açò sembla que va de debò. Òbric el wasap per a llegir-ho i diu: -has sigut l’afortunat! T’ha tocat el rellotge i la tablet, del sorteig que es va fer en la fira. Em vaig sentir alleujat, el lleó no venia a per mi. Del premi, només vaig pensar que era una broma més.

Li vaig preguntar, com va ser tal casualitat? en mostra de la prova em va enviar, també per wasap, un xicotet vídeo del sorteig realitzat. En aqueix precís moment vaig descansar del mal somni, de la nit, del diumenge al dilluns.

El lleó, no venia cap a mi per a un aperitiu més, venia per a comunicar-me que seria l’agraciat del seu premi i jo, fugint desesperat. Com es pot comprovar en la foto estic envoltat de lleons, no passa res.

No sempre, no sempre l’aparença, val més que les  mil paraules.

Moltes gràcies lleó de Generali i, sobretot, a la mà innocent de la perla de Benavites.

PEL·LICULA DEL SORTEIG

Deixar una resposta: