El parany de Paco Badía “El Estanquero”, l’Universitat de l’enfilat

0
1052

De ben xicotet a Paco ja li cridava l’atenció el d’agafar ocells. En plena infància, entre uns garrofers, es va fer el seu primer parany. Ha tingut varis, fins a fa uns 25 anys, des de llavors està amb el mateix parany situat en un camp on havien tarongers.

Anar a caçar-los, tenir-los entre les seues mans i ensenyar-los a cantar a: passerells, gafarrons, caderneres, “gavatxets”, verderols, etc , es podria dir que ha sigut el més important de la vida de Paco. Es va casar en el mes d’abril i quan va arribar el mes d’agost va deixar sola a la seua dona uns dies per anar a caçar. La mare de Paco ho renyia per deixar-la sola. Ara, la dona, ja està acostumada, l’única limitació que no ha pogut superar Paco és ficar els ocells dins de casa. La seua dona li diu que no té una altra mania que els ocells.

Quan arriba l’època de caça, mes d’octubre, l’emoció li embarga d’alegria. El dia que vaig estar en el seu parany, va arribar Paco amb una garrafa –què portes en la garrafa Paco? Vi, per a esmorzar. Va eixir de casa amb tantes presses que no va agafar vi, era una garrafa de Rundum.

En l’època de caça, Paco, tots els anys, deixava de treballar 15 dies, perdia el jornal 15 dies per a dedicar-los al parany. M’explicava –ara que estic jubilat estic molt bé, no tinc cap problema per a vindre al parany. Açò va ser a l’octubre de 2015 i, al gener de 2016, un axuxó li va provocar un problema de salut insalvable per a continuar amb el seu parany.

La vida és així de cruel, sempre treballant i quan t’arriba el moment de descansar i gaudir un poquet, la salut se’t trenca.

VÍDEO DOCUMENTAL DEL PARANY

L’ENFILAT

L’enfilat fa referència a un art de caça d’ocells passeriformes  (passerells, gafarrons, caderneres, “gavatxets”, verderols, etc) que es caracteritza per l’ús de: un “aceball” o lloc on es fica menjar i aigua per què els ocells s’acostumen a menjar en el lloc on posteriorment es muntarà l’ enfilat. L’enfilat pròpiament dit que es una xarxa feta en diversos materials i amb unes mides que eviten que els ocells puguen escapar-se. La caseta o barraca, on els caçadors estan a l’aguait dels ocells, generalment construïda amb canyes, amb poques comoditats. Generalment aquest art, es construeix en perduts de terra, on els ocells no són molestats. Altres eines que també s’utilitzen són la “sarieta”, receptacle generalment construït en espart on es transportaven tots els elements de l’enfilat i com no les gàbies de diferents tipus i mesures on emmagatzemaven els ocells generalment mascles que servirien per utilitzar-los en els concursos de cant. La corda que tirava de l’enfilat s’anomena la tiradora. Els caçadors també fan servir l’ansa, ocell lligat pel pit  amb la finalitat que els ocells silvestres es confien, aquests estan al damunt d’un objecte que fa que les anses u ocells lligats es moguen quan ho desitja el caçador amb un tirador. Antigament, alguns caçadors tenien ocells cecs (els feien cecs cremant-los els ulls amb la burilla d’una cigarreta (cigarro), per ficar-los dins el lloc on tenien que ficar-se els ocells silvestres), i així tenien garantit que els ensinistrats no podien escapar-se.

Una altra curiositat són els ocells criats a palet (a palillo), on l´aficionat al silvestrisme els cria des de ben menuts com si fos la mare dels ocells amb un palet i així, els ocells no li tenen por a les persones en els concursos.

Generalment en cada poble existeix un Mestre pardaliste o Maestro, que és aquella persona que pels seus coneixements, experiència, afició, etc. la resta de pardalistes respecten com la màxima autoritat en la matèria.

En Faura i Benifairó de Les Valls, hi ha una associació de caçadors d’enfilat anomenada “El pardillo” en honor a l’ocell passeriforme que en valencià s’anomena passerell i l’afició i concursos de cant dels ocells s’anomena “silvestrisme”.

Com tota afició està també reglada, té concursos on es premien aquells exemplars que el seu cant és mes perfecte per a la seua espècie i cadascú dels aficionats intenta cada temporada fer-se amb noves adquisicions per a la següent.

QUE PASSA AMB ELS OCELLS?

Es clar que tot el món accepta que la quantitat d’ocells passeriformes ha minvat de manera significativa, però, quina ha sigut la causa o les causes?

Sense voler fer una anàlisi exhaustiva, cal enumerat varies causes:

  1. Des de fa uns 15 o 20 anys, els hiverns són més càlids i benignes, amb la qual cosa alguns ocells (principalment caderneres) han decidit no realitzar la migració anual cap Àfrica, aquest ocells s’ anomenen requedats.
  2. Els conreus han variat molt amb l’utilització del reg a degoteig, l’utilització del turbo (tractor que fa els tractaments fito-sanitaris) amb una major freqüència d’ús dels tractaments, l’utilització dels herbicides que han dut a que no es crien herbes, ni cargols, ni altres animals i herbes que servien d’aliment a alguns ocells.
  3. Major quantitat d’aus rapinyaires, ja que estan molt protegides.
  4. Les urraques, aus que depreden molts nius dels ocells.
  5. Abusos d’alguns caçadors, ja que si be és cert que en general es respecta els ocells alliberant les femelles i els mascles que no es consideren aptes per al cant, hi ha desvergonyits que es dediquen a menjar-se tots els ocells que no es semblen interessants per al cant.
  6. El comerç il·legal d’ocells.

Informació dels germans Arrando i Máñez

 

 

 

Deixar una resposta: