El CF Faura, en el dia de la mare, perd i no promociona a primera regional, 1-3 davant el Canet

0
301

En la jornada anterior el CF Faura va jugar a Gilet un grandíssim partit, com ja es va comentar, ple de concentració, força i ganes de guanyar per a aconseguir col·locar-se en la mateixa porta d’entrada a la primera regional. L’esforç va donar el seu fruit i es va guanyar el partit. En la jornada d’avui, l’últim partit per a entrar de la porta a casa, tot el fruit aconseguit a Gilet es va esfumar en el Municipal de Faura davant el Canet.

La veritat no sé perquè, però s’ha jugat de manera molt diferent al partit de Gilet. No s’ha anat a per el partit des d’un principi i aquesta circumstància li ha passat factura a l’equip. S’ha jugat a contenir i tractar d’eixir amb algun contraatac pensant que en un empat era suficient. S’ha jugat amb foc i a la mínima adversitat en el marcador, l’equip s’ha cremat pertot arreu.

Camp ple a vessar com en els millors partits de l’antany. Aficionats del Canet, molts; aficionats del Faura, moltíssims, fins a polítics locals es van acostar al Municipal. Dia de festa, es presumia. El que no se sabia per a qui.

El partit s’inicia amb un Canet estrenyent fortament la porteria del Faura, disposant una claríssima ocasió de gol. A poc a poc, els locals anaven equilibrant el joc amb una bona defensa i llançant pilotes llargues als puntes.

Als 15 minuts, la iniciativa del joc la portava el Canet, pot ser que pel joc conservador de l’equip local. Els visitants arribaven a l’àrea, però sense perill. Els locals, pilotes llargues a les seues puntes sense arribar a entrar en l’àrea visitant.

En el minut 21, pilota llançada a la banda esquerra, arriba bé el lateral i centra a l’àrea. Nelo s’avança al porter i marca un bonic gol col·locant l’1-0 en el marcador. L’alegria i confiança, entre els aficionats locals, s’apreciava per les graderíes.

Els visitants acusen el colp i passen uns minuts sense reaccionar. Els locals, si amb el zero a zero, estaven conservadors, amb el gol a favor molt més, sense intentar aprofitar la crisi dels visitants.

Fins al descans, algun esglai en la porteria local i bastant tranquil el porter visitant. S’arriba al final dels primers 45 minuts amb l’1-0 en el marcador.

S’inicia la segona part i l’equip local segueix amb la mateixa tònica, però amb esglai. Als 47 minuts, es planta el davanter visitant sol davant d’Alex i est, realitza una magnífica parada. El perill va començar prompte.

El Canet ix a per totes, només li servia la victòria per a promocionar i aquesta clara ocasió li donava esperances. Així va ser, a partir d’aquest moment, els visitants jugaven molts minuts dins de l’àrea local i el perill era constant. Dues jugades dubtoses de penalty a favor del Canet no xiulats i dues espectaculars parades d’Alex, van ser el pròleg del que anava a arribar. Els locals no arribaven a l’àrea contrària i Nelo, que aguantava a la defensa del Canet, no li quedaven energies per a més i els centrals visitants tenien més llibertat per a atacar.

Els de Faura realitzen alguns canvis per a tractar de solucionar la falta de forces en el centre del camp i atac, però no van donar cap resultat positiu. L’única cosa positiva, el resultat que continuava amb l’1-0.

Arriba el minut 75. Anava tantes vegades el cànter a l’aigua que al final es trenca. Una altra gran parada d’Alex, però el rebutge és rematat una altra vegada pel davanter i empata el partit a 1-1. El resultat encara els servia als locals per a les seues aspiracions, però com si fóra un castell de naips, l’equip es va enfonsar i, en cinc minuts, el Canet va marcar dos gols més, col·locant el marcador amb un clar 1-3. Podent ser una golejada.

En els minuts de descompte, els locals van rematar una pilota al travesser en una jugada d’impotència.

Avui dia de la mare, les dels jugadors del Faura, plenes de pena, les de Canet, plenes d’alegria. La vida és així.

Era una il·lusió que el CF Faura pujara a la primera regional, sempre cal treballar per a millorar i superar-se, però aquest contratemps, només ha sigut un contratemps, no passa gens, cal seguir treballant amb il·lusió per a aconseguir les nostres metes.

AMUNT FAURA!

 

Deixar una resposta: