Dia 8 de març, dia de la DONA – Carmen Faet Gollart, dia de la mare i dia de l’àvia

0
59

Finestra-Rey

Carmen Faet Gollart, veïna de Faura i nascuda a Almenara. La seua mare era de Benavites i el seu pare, d’Almenara.

El primer que faig és preguntar-li, com estàs Carmen? – de moment bé, respon.

Van ser quatre germans, dos xics i dues xiques. Dels quatre, Carmen, va ser la tercera. Gens més acabar el col·legi als 14 anys, es va anar a treballar a un magatzem de taronges, d’Almenara.

En un dels tants balls, en el carrer, que es realitzaven durant les festes d’Almenara, va conèixer al seu marit. L’any 1970 es van casar en la població d’Almenara.

Carmen Faet-1El seu nou domicili va passar a ser en el carrer Major de Faura. Per tant, és veïna de Faura, 46 anys. Tota una vida. La seua adaptació a Faura, va anar relativament fàcil. La seua sogra la portava amb ella a comprar per les tendes i, ben ràpid, tot el poble la coneixia.

Es va adaptar bé, la mostra és que, l’any 1971, va tenir el seu primer fill. Sols portava un any de casada. En 1972, va tenir el seu segon part, una xiqueta. Carmen, anava de record, dos anys de casada, dos parts. Al final va tenir dos fills i dues filles, família nombrosa. Quan va poder i va tenir temps va ser a treballar a un magatzem de taronges de Quartell.

Malgrat el treball que li podia implicar els seus quatre fills, la seua vida va ser relativament tranquil·la.

Quan els seus fills ja estaven situats i, els tres majors, casats. La perspectiva de futur la veia amb satisfacció i, amb sensació, d’haver complit la seua missió com a mare.

Va arribar un dia on Francisco, el seu fill menor, de 23 anys, li comenta  que li dolia l’esquena. Com el dolor persistia va ser al metge de capçalera. Pot ser que lumbago, més endavant, serà un pinzament. En vista que, el dolor, anava a més, ho van remetre a l’hospital. Li van fer les proves corresponents i, els resultats, contundent i fatals. Li van detectar leucèmia, càncer en la medul·la. Notícia desoladora, comença l’horror.

Comença els seus tractaments de degotadors terribles. Mentre, s’inicia la cerca d’una medul·la que siga compatible per al seu trasplantament. Arriben bones notícies, la del seu germà major, és compatible. Carmen, perdent somriure.

Arriba el trasplantament. Francisco, es trobava bé i il·lusionat amb la seua nova medul·la. Li vaig fer una visita a la seua casa, estava content. Carmen, la seua mare, no mostrava alegria alguna en el seu rostre.

En plena batalla apareix una altra, i per un altre front. El seu nét Adrián, de 4 anys, comença a trobar-se malament.

Ho veuen els metges. Les proves i resultat per a esfondrar-se. Pateix el mateix que el seu oncle Francisco, leucèmia, càncer de medul·la.

Panorama familiar, un fill i un nét, els dos, coincidint amb el mateix fantasma de por. Carmen, en plena narració d’aqueixos moments, demostra que la ferida del dolor segueix oberta. Contínuament s’esfondra. Les llàgrimes li afloren dels seus ulls tristos.

En plena lluita, la medul·la trasplantada al seu fill Francisco, és rebutjada pel seu cos. Ho tenia envaït per les cèl·lules malignes. No va poder aguantar i, a l’any i mitjà, es va anar.

Carmen, no tenia temps de descansar i passar el duel. Tenia al seu nét en ple tractament de quimioteràpia i esperant una medul·la compatible. Les llàgrimes, de dolor, les havia de guardar per als moments de l’aparent descans i en plena soletat.

Rep una telefonada. S’ha trobat, una medul·la compatible, en el banc mundial de donants. Ha sigut a Alemanya i, està en camí de Faura. Alegria no apareix, esperança, és el que es respira.

Fa 6 mesos, se li va practicar el trasplantament amb èxit. Durant aquests 6 mesos ha seguit el tractament corresponent de seguretat i, el d’evitar el rebuig.

Actualment, ja no rep el dur tractament i, la seua vitalitat s’aprecia dia a dia. El curs escolar ho realitza en la seua casa, una professora, enviada per la Conselleria d’Educació, dos dies a la setmana, li practica les classes corresponents. Les seues notes magnífiques. El no assistir al centre escolar no és perquè ell pot contagiar és, justament, al contrari, ell es pot contagiar. No té defenses.

En aquests moments, després dels 6 mesos, totes les proves realitzades a Adrián, són magnífiques, tot bé. Però, cal seguir esperant, almenys, segons els metges, fins que passe un any.

Carmen, està contenta amb l’evolució, però no prou perquè li aflore el seu somriure d’alegria. Està, de moment, bé.

Carmen, eres una mare i àvia exemplar.

Eres una magnífica representació per al dia de la dona.

Un bes molt fort.

Deixar una resposta: