ALMENARA A TRAVÉS DE L’OBJECTIU DE MARIO GUILLAMÓN VIDAL – Estel Bosó i Doménech

0
380

Ens proposem dedicar aquest breu article a Mario Guillamón Vidal (1924-1990)1 un valencià que deixa la seua empremta a Almenara, ja que va immortalitzar la població en les seues fotografies realitzades aproximadament, entre els anys 60 i 77. Actualment és reconegut per la seua afició i passió: la fotografia. El seu projecte personal, no subjecte a cap institució, va ser visitar i fotografiar els monuments, edificis i racons naturals de tots els pobles valencians. Les sues fotografies les va realitzar en el seu temps lliure entre els anys 1950 i 90. Aquestes es troben en el fons de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, que reuneix aproximadament la quantitat de 30.000 fotografies (entre negatius i revelats) que va fer de tots els pobles del territori valencià. A més a més, aquest amant de la fotografia recopilava informació sobre les poblacions que visitava. De manera que, junt a les col·leccions fotogràfiques es troben textos mecanografiats o retalls de premsa sobre la història, la geografia, l’estadística, la demografia i l’economia de les zones que visitava. Les imatges del seu fons es poden consultar en miniatura des del catàleg de la Biblioteca Valenciana d’accés al públic en general. Ací vos mostrem les que va dedicar a Almenara.

La col·lecció de fotografies d’Almenara consten d’un total de 60 fotos en blanc i negre. Varen ser elaborades en distints anys, aprox. entre 1960 i 77. Aquestes mostren edificis destacats de la població, la platja de Casablanca, el paratge dels Estanys, la muntanya del Castell i vistes aèries de la vila.

 

En Almenara va fotografiar alguns dels edificis més destacats: l’església parroquial, les seues portes i el campanar. Les tres capelles: la de la Cova Santa, el Bon Succés i sant Roc. L’antic edifici de l’Ajuntament i la creu del terme en un irrecognoscible espai, l’actual parc de la Constitució. Les fotografies capten fragments de les façanes que li criden l’atenció. Els relleus decoratius austers i contenguts de les cornises o llindes, que emmarquen i defineixen les superfícies. Aquests, projecten ombres sobre els murs que varien sobre les planes parets al llarg del dia. Altres temes fotografiats són: les curvilínies espadanyes de les capelles, els rítmics marcs de les portes de l’església i l’escut de la població sobre la llinda de la porta del vell Ajuntament. Destaca la verticalitat del campanar que encara manté la seua grandesa i hegemonia en l’horitzó de la vila. En les imatges es reflexa la tranquil·litat de les primeres hores del mati. El silenci i quietud dels carrers del nucli vell de la població.

Deixar una resposta: